Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
el Torrent del Capellà
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), situat al N de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.
Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges més de dues terceres parts foren bastits pels mateixos residents Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic
la Plana del Pintor
Barri
Barri perifèric de Sabadell (Vallès Occidental), al N del centre urbà, format per cases d’autoconstrucció.
El torrent del Capellà el separa de Ca N'Oriac Sorgí a partir de l’onada immigratòria del decenni dels 50 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans 4 224 h 1984
la Floresta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
Via Alexandra
Barri
Barri perifèric de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), construït a la meitat del decenni 1960-70.
Valldoreix
Barri
Poble i barri residencial en forma de ciutat jardí del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat damunt els turons que formen els darrers contraforts septentrionals de la serra de Collserola, des de l’extrem sud-oriental del nucli de Sant Cugat fins al puig Madrona (als vessants del qual s’estén el barri de Can Montmany) i al castell de Canals; cap al N s’uneix amb el barri, igualment residencial, de Mira-sol.
L’església parroquial Sant Cebrià d’Aiguallonga, l’estació de ferrocarril i el centre del poble es troben a l’extrem oriental de l’àrea urbanitzada L’església, d’origen romànic una església anterior és esmentada ja el 940, que el 1066 tenia ja el caràcter de parroquial, era una dependència del monestir de Sant Cugat El 1130 fou destruïda pels almoràvits, i l’oratori de Sant Vicenç de Valldoreix esdevingué església parroquial El 1391 fou unida a la mesa episcopal de Barcelona Conserva el retaule barroc 1709 El seu terme, unit al segle XIX al de Sant Cugat del Vallès, comprenia només masies i l…
Rocallaura
© CIC-Moià
Poble
Poble de Vallbona de les Monges (Urgell), situat a 649 m alt., en un turó a la capçalera de la vall de la riera de Maldanell i en el seu marge dret.
L’església parroquial de Sant Llorenç de Rocallaura centra la població, i d’ella depenien les sufragànies de Montblanquet i Montesquiu, com també el santuari del Tallat del qual, des del 1822, guarda la imatge, molt venerada a tota la comarca El primitiu edifici de transició del romànic al gòtic ha estat molt reformat, a banda dels estralls de la Guerra Civil de 1936-39, en què foren destruïts els retaules i els exvots que, procedents del Tallat, s’hi guardaven L’any 1900 es substituí l’absis per un cambril i ja abans, el 1892, es bastí una façana nova, que és la que avui es conserva La festa…
Santa Perpètua de Mogoda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al Besòs.
Situació i presentació El municipi de Santa Perpètua de Mogoda, de 15,83 km 2 i en contacte amb el Vallès Oriental, limita a septentrió amb els termes de Polinyà i Palau-solità i Plegamans a migdia amb Montcada i Reixac a ponent amb Barberà del Vallès i Sabadell i a llevant amb els municipis de Mollet del Vallès i la Llagosta, pertanyents al Vallès Oriental Aquest àmbit territorial el configuren les rieres de Santiga, de Polinyà i de Caldes, que és la més important, a la vora de ponent de la qual hi ha el poble de Santa Perpètua Els…
la Fuliola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al S de la serra d’Almenara.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb el municipi d’Agramunt, a l’W amb el de Penelles Noguera, al S amb el d’Ivars d’Urgell Pla d’Urgell i l’enclavament del Tarròs del municipi de Tornabous, i a l’E també amb Tarròs El terme comprèn els pobles de la Fuliola, cap administratiu, i Boldú Travessa el poble de la Fuliola la carretera C-53, que va de Vilagrassa a Balaguer Del nucli surten diversos camins vers Barbens, Ivars i Agramunt La població i l’economia En el fogatjament de 1553 es comptabilitzaren 32 focs L’any 1718 el municipi de la Fuliola tenia 203 h, i el 1787 havia augmentat…
Ripollet
©© JoMV
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, de poca extensió, situat a l’esquerra del Ripoll, poc abans de la seva confluència amb el Besòs.
Situació i presentació El municipi de Ripollet, situat dins la Depressió Prelitoral, confronta al N amb el municipi de Barberà del Vallès a l’E i al S amb Montcada i Reixac, amb el qual terme fa, en part, de límit el riu Ripoll, i a l’W amb Cerdanyola del Vallès El pla de Ripollet, d’origen quaternari com tota la depressió, té una altitud mitjana d’uns 70 m, i la part més elevada és un turonet de 131 m al límit amb Barberà als Pinetons s’atenyen els 90 m d’altitud Travessa el terme de NW a SW el Ripoll El riu Sec voreja el límit meridional amb Cerdanyola i conflueix al Ripoll dins el municipi…
Sant Quirze del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a l’interfluvi de la riera de les Arenes i del Ripoll.
Situació i presentació El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km 2 , confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m La part de ponent del terme pertany a la conca del Llobregat les aigües, a…