Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Clarà
© Joan Viladrich
Poble
Poble del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, aturonada a 831 m d’altitud, en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell.
Al segle XIII és esmentat el castell de Clarà L’església és del segle X, i fou fortament reformada el 1756 recentment s’han fet obres de millora
Linya
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria (668 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), a la capçalera de la vall de Sant Grau, al S del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu Fou possessió dels ducs de Cardona
Sant Grau d’Anglerill
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Navès (Solsonès), al S del terme, vora el límit amb el de Clariana de Solsonès.
Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Linya És situat al costat de la masia històrica d’Anglerill de Sant Grau
castell de Pera
Castell
Antic castell del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), situat a 727 m, en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel NW la vila de Sant Llorenç Savall.
Esmentat el 1157, Pere III en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358 passà al monestir de Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç
el Pujol Melós
Castell
Antic castell i església (Sant Andreu del Pujol) del municipi de Navès (Solsonès), 3 km al NE de Tarascó.
Pertangué fins el 1556 a l’abadia de Solsona L’església, romànica, del s XI, és esmentada ja el 1100
serra de Collserola
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…
la Móra
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Andreu) del municipi de Navès (Solsonès), a la vall d’Ora, sota els cingles de Travil, al límit amb el Berguedà, Depèn de la parròquia de la Vall d’Ora.
el Tibidabo
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (512 m alt.) de la serra de Collserola, entre els colls de Vallvidrera i Serola, dins el municipi de Barcelona (fins el 1897, del de Sant Gervasi de Cassoles), molt a prop del límit amb el de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al Sagrat Cor encara que de moment hi erigiren un senzill oratori el 1888 fou esplanada una…
monestir de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí situat a la vila de Sant Llorenç de Morunys
(Solsonès), a l’extrem NE dels seus murs.
Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…