Resultats de la cerca
Es mostren 1911 resultats
Santa Maria de Palau-solità
Església
Església romànica del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), situada al nucli conegut com la Sagrera, del poble de Palau-solità.
L’edifici És una església amb planta en forma de creu i dependències annexades construïdes en època moderna De fet, d’època romànica tan sols resten algunes parts acoblades amb altres de posteriors És possible que originàriament fos de creu grega, atesa l’orientació actual Així, la nau s’orienta en sentit nord-sud i les dues capelles en sentit est-oest, justament al revés del que era habitual a l’edat mitjana Al costat nord hi ha un porxo afegit format per tres arcades, algunes tapiades i altres que comuniquen amb les estances modernes L’altar és situat en aquest lloc A la banda sud de la nau…
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Sant_Pere_Gallifa.png)
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
JoMV
Església
Església parroquial de Gallifa (Vallès Occidental), situada al poble, a sobre mateix del mas del Racó
L’edifici És una església d’una sola nau amb capçalera triabsidal disposada en forma de creu La nau, rectangular, és coberta amb volta de canó L’absis i les absidioles són semicirculars i cobertes amb volta de quart d’esfera Té cinc finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, tres a l’absis central, una al mur sud i l’altra al mur oest La porta s’obre a la façana sud per mitjà de dos arcs de mig punt L’absis és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions cegues format per tres grups de sis arcuacions i faixes verticals o lesenes que acaben en un sòcol que envolta l’absis Aquest fris…
coll Cardús
Collada
Depressió de la Serralada Prelitoral entre el turó de Cardús
(569 m alt.) i la serra de coll Cardús
(639 m alt.), dins el municipi de Vacarisses (Vallès Occidental), per on passa l’antic camí de Terrassa a Manresa.
el Canyet
Veïnat
Veïnat del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental), a la dreta de la riera de Rubí.
Can Vallhonrat
Barri
Barri de Rubí (Vallès Occidental), a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.
Sorgí el 1960 per iniciativa privada malgrat el projecte de formar una ciutat jardí, la manca de serveis urbans mínims el convertí en suburbi
Can Santjoan
Barri
Barri de Montcada i Reixac, entre el Besòs, a l’E, i la línia de ferrocarril, que en aquest punt es bifurca en les de Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-Manresa-Lleida, a l’W.
Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment ASLAND Posteriorment s’hi establiren indústries químiques Entre un 60% i un 70% de la població és formada per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia La majoria de cases són d’una sola planta Des del 1964 té parròquia independent de Montcada
Can Rull
Barri
Barri perifèric de Sabadell (Vallès Occidental), sorgit abans del 1936, a la carretera de Terrassa.
La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l’antic nucli, de població principalment catalana
Can Puiggener
Barri
Barri perifèric de Sabadell, al NE de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès; sorgí a partir del 1947 al voltant de l’antiga masia de can Puiggener (esmentada al s XV amb el nom de mas de Canals
).
El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d’habitatges del Pla de Can Puiggener , mancat de tota mena de serveis La població conjunta era de 7 105 h el 1984
Can Palet
Barri
Barri del SW de Terrassa, separat del nucli urbà per la carretera de Montcada, sorgit a partir del 1930.
Zona mixta d’habitatges principalment d’una o dues plantes i industrial, té a la perifèria un nucli de barraques La població era de 10 527 h el 1985
Ca n’Oriac
Barri
Barri perifèric, el més gran de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria.
Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del s XV, a causa de la forta immigració de murcians, però fou a partir del 1950 que s’expandí ràpidament el 1962 tenia 11 111 h i el 1984 18 703 La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central el nivell urbanístic és força elevat al centre