L’edifici
És una església d’una sola nau amb capçalera triabsidal disposada en forma de creu. La nau, rectangular, és coberta amb volta de canó. L’absis i les absidioles són semicirculars i cobertes amb volta de quart d’esfera. Té cinc finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada, tres a l’absis central, una al mur sud i l’altra al mur oest. La porta s’obre a la façana sud per mitjà de dos arcs de mig punt. L’absis és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions cegues format per tres grups de sis arcuacions i faixes verticals o lesenes que acaben en un sòcol que envolta l’absis. Aquest fris continua pels dos costats de la nau propers a la capçalera. Sobre la teulada s’alça un petit campanar d’espadanya d’un sol ull. El conjunt es pot datar cronològicament a la segona meitat del segle XI, tot i que la nau és una reconstrucció feta durant el segle XII.
La història
Hi ha constància de l’existència de l’església des del 1060. Cap a la fi del segle XII sembla que s’hi devien fer reformes, ja que Bernat de Rocafort confirma en el seu testament, el 1184, les donacions que havia fet a l’església amb motiu de la seva dedicació. Com a patró inicial consta només sant Feliu, però a partir del segle XIV van compartir la titularitat sant Feliu i sant Pere. El temple sempre havia pertangut al bisbat de Barcelona fins l’any 1956, en què fou traspassat al de Vic.