Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Can Vallhonrat
Barri
Barri de Rubí (Vallès Occidental), a 2 km del nucli urbà, a la carretera de Molins de Rei.
Sorgí el 1960 per iniciativa privada malgrat el projecte de formar una ciutat jardí, la manca de serveis urbans mínims el convertí en suburbi
Sant Feliu del Racó
Poble
Poble (350 m alt.) del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), al NW d’aquest poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt.
El nucli primitiu sorgí al voltant de l’església parroquial Sant Feliu, però als vessants muntanyosos propers al poble ha sorgit una gran urbanització
el Torrent del Capellà
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), situat al N de la ciutat, entre la carretera a Castellar del Vallès i el torrent que li dóna nom.
Sorgí en el decenni 1940-50, i la major part dels habitatges més de dues terceres parts foren bastits pels mateixos residents Durant molt de temps no hi ha hagut cap servei urbanístic
la Plana del Pintor
Barri
Barri perifèric de Sabadell (Vallès Occidental), al N del centre urbà, format per cases d’autoconstrucció.
El torrent del Capellà el separa de Ca N'Oriac Sorgí a partir de l’onada immigratòria del decenni dels 50 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans 4 224 h 1984
el Masrampinyo
Veïnat
Veïnat residencial, obrer i industrial de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), a l’esquerra del riu Ripoll.
Sorgí al començament del segle XX, amb un nucli de torretes d’obrers qualificats a la carretera de Barcelona a Ribes, amb petites installacions industrials Actualment és format per blocs d’habitatges entre les indústries es destaca l’Aismalibar El ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà divideix el barri
la Floresta
Vista de la zona residencial de la Floresta a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), dins la zona muntanyosa, al vessant W de la serra de Collserola.
Sorgí al segon decenni del s XX fou una de les zones residencials projectades per FS Pearson, a tocar de la línia dels Ferrocarrils de Catalunya SA, seguint el tipus d’urbanització anglesa Inicialment lloc d’estiueig i esbarjo, els anys 1950-70 s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona
Ca n’Oriac
Barri
Barri perifèric, el més gran de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, de la qual és separat per la via fèrria.
Sorgí a partir del 1940, al voltant d’una antiga masia del s XV, a causa de la forta immigració de murcians, però fou a partir del 1950 que s’expandí ràpidament el 1962 tenia 11 111 h i el 1984 18 703 La carretera de Matadepera en constitueix l’artèria central el nivell urbanístic és força elevat al centre
les Planes
Elèctric de les Planes, antic restaurant i actual centre cívic, situat a la vora de les vies del ferrocarril prop de les Planes, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià
Can Puiggener
Barri
Barri perifèric de Sabadell, al NE de la ciutat, sobre un pla de pronunciada inclinació, entre la línia de ferrocarril de la RENFE i la carretera de Castellar del Vallès; sorgí a partir del 1947 al voltant de l’antiga masia de can Puiggener (esmentada al s XV amb el nom de mas de Canals
).
El seu equipament urbanístic i de serveis és deficient Prop seu, vers el Ripoll, hi ha el nucli d’habitatges del Pla de Can Puiggener , mancat de tota mena de serveis La població conjunta era de 7 105 h el 1984
Barberà del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a banda i banda del Ripoll, dins l’àrea d’influència de la ciutat de Sabadell.
Situació i presentació El terme de Barberà del Vallès, d’una extensió de 8,31 km 2 i situat a banda i banda del Ripoll, confronta al N i al NW amb el municipi de Sabadell, al NE amb Santa Perpètua de Mogoda, al SE amb Montcada i Reixac, al S amb Ripollet i Cerdanyola i a l’W amb Badia del Vallès La fondalada del Ripoll travessa la part central del terme de NW a SE La part de ponent del terme és una plana essencialment urbana, dividida en dos vessants ben poc pronunciats, un cap al Ripoll i l’altre vers el Riu Sec Per l’interfluvi passa la carretera de Barcelona a Sabadell, fins ara eix…