Resultats de la cerca
Es mostren 6268 resultats
Sant Miquel
Caseria
Caseria del municipi de Tremp (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Gurp de la Conca, al S del poble, a 930 m alt., a la capçalera de la vall de Tendrui.
Sant Miquel
Caseria
Caseria del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Aramunt, al voltant de l’església de Sant Miquel.
Sant Martin de Corilha
Santuari
Santuari del municipi de Salardú (Vall d’Aran), dins l’antic terme de Gessa.
És situat a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí , contrafort meridional de la serra d’Arenho
Sant Martí del Congost
Nom antic de la vella parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt, del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental).
El lloc era de possessió comtal El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva
Sant Martí de Canals
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del de Claverol, a llevant del pantà de Sant Antoni, al peu dels cingles de Pessonada.
L’església parroquial Sant Martí fou consagrada el 1349 La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal
Sant Martí de Barcedana
© Fototeca.cat
Poble
Poble (746 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís.
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué
Sant Martí d’Aubèrt
Església
Església parroquial d’Aubèrt (Vall d’Aran), al NW del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d’Es Cròdos i s’uneix a la Garona prop d’aquesta església.
És un edifici d’origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada Conserva la pica baptismal, decorada, romànica Havia estat un convent augustinià
Sant Marçal de Montseny
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia i després priorat benedictí, situat al coll de Sant Marçal
(1 100 m), entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera, dins el municipi de Montseny (Vallès Oriental), al límit amb els de Viladrau (Osona) i Arbúcies (Selva).
A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident…
Sant Lleïr
Església
Antiga església i quadra civil del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la demarcació parroquial de Vilanova de la Roca.
Es trobava al límit de les jurisdiccions dels castells de la Roca del Vallès i de Montornès, al S de Vilanova, dalt d’un turó on avui hi ha la masia de la Casa Alta Existia ja el 1149 al s XIX fou abandonada i es convertí en dependència de la masia El culte passà a una capella de l’església parroquial de Vilanova de la Roca
Sant Julià d’Alfou
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).
El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica