Resultats de la cerca
Es mostren 3144 resultats
Torogó
Vista del poble de Torogó
© CIC-Moià
Llogaret
Llogaret (974m alt) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat a la vall del barranc de Torogó (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, aigua amunt d’Orrit), entre Espluga de Serra i la Torre de Tamúrcia.
La seva església era un antic priorat de Torogó
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…
Torallola
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del de Toralla i Serradell.
L’església parroquial Sant Martí depèn de la de Toralla
Toralla i Serradell
Antic municipi
Antic municipi del Pallars Jussà, incorporat el 1969 al nou del Pont de Claverol (actual Conca de Dalt), a l’extrem nord-occidental de la conca de Tremp, entre els contraforts de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.685 m alt.; serres de Setcomelles i de Camporan, 1.701 m; puig de Lleràs, 1.688 m) i el fons de la conca (a 500 m del pantà de Sant Antoni, molt a prop de Sant Joan de Vinyafrescal).
L’antic terme comprenia els pobles de Toralla l’antic cap del municipi, Serradell que fins a mitjan s XX fou cap del municipi, al qual donà nom, Erinyà, Rivert i Torallola
Toralla
El petit poble de Toralla (Conca de Dalt, Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 de l’antic municipi de Toralla i Serradell, del qual n’era cap.
És situat en un serrat, contrafort oriental de la serra de Sant Salvador, dominant, pel N, la vall d’Erinyà i, pel S, la vall del barranc de Mascarell De la seva església parroquial Santa Maria depenen la de Torallola i l’ermita de Sant Salvador La jurisdicció era del comte de Pallars
Toló
Despoblat
Despoblat del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes.
L’antiga església parroquial Sant Vicenç depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu net Arnau
la Terreta
Vall
Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana entre el congost d’Escales i l’estret de Mont-rebei.
Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al S, i de Sopeira, al N, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses L’economia és mig agrícola i mig ramadera Encara que geogràficament és més afí a la Baixa Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça
Terrassa
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Serni, situat al NE del poble, 1km a l’esquerra del riu de Conques.
El lloc és esmentat ja al s XIV
pas dels Terradets
Congost
Congost per on la Noguera Pallaresa s’obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp (municipis de Castell de Mur i de Llimiana, al Pallars Jussà) i la vall d’Àger (municipis de Camarasa i d’Àger, a la Noguera).
Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets
Tercui
Poble
Poble (783 m alt.) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), aturonat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem meridional del terme, a l’indret de l’antic castell de Tercui.
L’església parroquial SantPere era un antic monestir de SantPere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de SantPere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII En un cim d’un turó als afores del poble, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Maria