Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
castell de Sanaüja
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada sobre un turó que domina el poble de Sanaüja (Segarra).
Només en queden algunes restes, però conserva alguns vestigis antics medievals i altres de reconstrucció fetes al segle XVII pel bisbe d’Urgell, per adaptar-lo a residència, que utilitzà molt poc
Granyanella
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble que dóna nom al municipi de Granyanella (Segarra), situat en un turó a 501 m.
Format a redós del vell castell de Granyanella, del qual només queden restes, a les afores del nucli hi ha l'església parroquial dedicada a sant Salvador, construïda al segle XVII sobre les restes de l'església romànica
Sant Pere del Bosc
Monestir
Antiga església i petit monestir de donades del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al SE de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc
.
De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513
Alta-riba
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi d’Estaràs (Segarra), aturonat a 664 m d’altitud i situat al sector septentrional del terme, vora Sant Ramon.
La seva antiga església parroquial de Sant Jordi és annexa a la de Santa Fe de Segarra conserva l’absis semicircular de la primitiva construcció romànica De l’antic castell només es conserva una torre cilíndrica molt malmesa, probablement del segle XII, època en la qual pertanyia als senyors de Pujalt
Sant Cristòfol de Monteugues
Església
Antiga església parroquial del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), a 653 m alt., a l’entrada del Congost.
Existia ja el 1021 i era sufragània de Sant Esteve de la Garriga més tard fou independent i passà a ésser propietat del monestir de l’Estany 1139 El 1553 tenia només els masos Valls i Plans Ara depèn de la parròquia del Figueró La seva església, reformada el 1572, té l’absis romànic
les Agudes
Frederic Olivera (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Un dels cims culminants del Montseny (1.706 m), termal dels municipis de Montseny i de Fogars de Montclús (Vallès Oriental) i Arbúcies (Selva).
En contrast amb els altres cims del massís el de Matagalls i el turó de l’Home, és de contextura angulosa i molt accidentada Només és accessible sense perill des del coll de les Agudes , a la cresta que l’enllaça amb el turó de l’Home Fins a l’establiment de l’observatori en aquest turó, el cim de les Agudes era considerat el més alt del Montseny
monestir de Cellers
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers), prop de Cellers, al municipi de Torà (Segarra), fundat el 1038; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat.
Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui
Sant Mateu de Montbui
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situada primitivament al costat del castell de Montbui i traslladada al pla vers el 1760.
Existia ja el 1059 i el 1159 fou unida a Bigues S'independitzà al segle XIII i, després d’una unió transitòria a Caldes de Montbui 1567, es fusionà de nou amb Bigues el 1623 La primitiva església del castell, en part preromànica, es conserva força sencera La nova, del pla, construïda prop del mas Carreres, tenia jurisdicció el 1760 només en quatre masos Carreres, Vives, Ribes i Prat de Baix L’església és d’una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit, i absis preromànic amb planta de ferradura cobert amb volta de quart d’esfera Té dues finestres, una de…
Aiguafreda de Dalt
Ajuntament d’Aiguafreda
Conjunt monumental
Antic nucli
Antic centre del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental) format per l’antiga església parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda (anomenada aleshores Sant Martí del Congost), la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.
L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina