L’església (el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles), amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses. L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial. Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent. Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries (o Aiguafreda de Baix, l’actual poble d’Aiguafreda) amb el nom de Santa Maria d’Aiguafreda. Hi és venerat encara el Sant Crist d’Aiguafreda, talla de fusta del segle XVI o del XVII. El conjunt monumental és declartat bé cultural d’interès local.