Resultats de la cerca
Es mostren 4366 resultats
Gallicant
Barri
Barri del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), a l’esquerra del Congost, aigua avall del Figueró.
Gallecs
Sector dels Gallecs de Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Poble
Poble, de població disseminada, del municipi de Mollet del Vallès (Vallès Oriental), al N de la vila, vora el límit amb els termes de Palau-solità i Plegamans (dins el qual, un veïnat pròxim, duu el nom de Gallecs
) i de Montcada i Reixac (enclavament de l’ l’Estany de Gallecs
).
L’església parroquial Santa Maria de Gallecs és romànica s XII Durant els anys setanta, hom projectà de construir en aquest indret una ciutat de nova planta Santa Maria de Gallecs , però tot i haver-se iniciat el procés d’expropiació de terrenys, el projecte de moment resta paralitzat
turó d’en Galceran
Cim
Cim (485 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles.
Fuirosos
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), al massís del Montnegre, a l’esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l’estació de Breda.
L’església parroquial Sant Roc és d’origen romànic, però és molt refeta Al s XIX, i fins al primer quart del s XX, formà part del municipi de Montnegre
mas de Frauques
Masia
Torre
Masia i antiga torre (torre de Frauques) del terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), al sector muntanyós que separa la vall de l’Ebre de la costa.
les Franqueses del Vallès
Les Franqueses del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part central de la comarca.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Cànoves i Samalús i la Garriga, a l’E amb Cardedeu, al SE amb la Roca del Vallès, al SW amb Granollers i a l’W amb Canovelles i l’Ametlla del VallèsEl terme, de caràcter planer, és emplaçat a la vall de la riera de Corró, també anomenada riera de Carbonell, que neix al vessant meridional de Roca-sentella del terme de Cànoves i Samalús i desguassa al Congost, riu que creua la part ponentina del municipi, prop del poble de Corró d’Avall A la part de llevant del terme, lleugerament accidentada pels darrers contraforts interiors de la Serralada…
Darmós
Vista parcial del poble de Darmós (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tivissa (Ribera d’Ebre), al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós
, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784 La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques l’església fou refeta en 1862-67
Ču
Riu
Riu de l’Àsia Central, al Kazakhstan (1 030 km).
Neix a les muntanyes Džumgoltau i flueix en direcció est, vers la conca del llac Issyk, del qual fou anteriorment l’emissari, on pren la direcció general SE-NW Drena les muntanyes dels Kirguisos i les Kungej-Alatau En arribar a la conca endorreica de l’estepa de Betpak-Dala, es perd prop del llac Akžajkyn De règim nival, recull les aigües de desglaç d’uns 800 km 2 de glaceres, amb mínim d’hivern
castell de Cruïlles
Nom popular amb el qual és conegut el casal dels Cruïlles (Aiguafreda, Vallès Oriental).
El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït, aprofitant els…
serra de la Creu
Massís
Massís muntanyós (734 m alt.) de la Ribera d’Ebre, un dels que formen la serra de Tivissa, dins el terme de Tivissa (dit, també, la muntanya de Tivissa), que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi