Resultats de la cerca
Es mostren 11455 resultats
Montnegre
![](/sites/default/files/media/FOTO/A092211.jpg)
Església de Sant Martí de Montnegre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), de poblament disseminat, situat al vessant N del cim del Montnegre de Ponent, a la capçalera de la riera de Montnegre, que desguassa a la Tordera enfront de Gualba de Baix.
L’església parroquial, que centra l’escassa població, és dedicada a sant Martí Havia format fins els anys 1932-36 un municipi amb els pobles de Fuirosos i de la Batllòria, que n'era el cap efectiu Havia estat centre de la baronia de Montnegre el municipi s’anomenà fins a mitjan segle XIX la Baronia de Montnegre
Suècia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES097_N1.jpg)
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Fogars de Montclús
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès als vessants S del massís del Montseny, fins a la Tordera, que drena el sector SW del terme.
Situació i presentació Limita amb els termes de Gualba E, Campins SE, Sant Celoni S, Santa Maria de Palautordera S, Sant Esteve de Palautordera SW, Sant Pere de Vilamajor W i Montseny NW-N Pel N limita també amb el municipi selvatà d’Arbúcies Una descripció del terme ens portaria a fer esment dels cimals més característics, entre els quals destaquen sobretot les Agudes 1703 m, el turó de l’Home 1706 m, on hi ha un observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè el 1929, el Puig Sesolles 1689 m, fins fa poc ocupat per una important base militar de radar, que va convertir el lloc en una zona…
pic de Comaloforno
![](/sites/default/files/media/FOTO/A011449.jpg)
El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
gorg Negre
Gorg que forma la Tordera dins l’antic terme de Montnegre (agregat al segle XX al de Sant Celoni, Vallès Oriental), aigua avall de la riera de Fuirosos.
Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor , on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes , el 1082 seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, també, gorg del Comte
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 1138
- 1139
- 1140
- 1141
- 1142
- 1143
- 1144
- 1145
- 1146