Resultats de la cerca
Es mostren 2337 resultats
Khorramshahr
Ciutat
Ciutat i port de l’ostān de Khūzestān, Iran.
Establerta a la vora dreta del riu Kaūn, en el punt on desguassa en el Shatt-al-Arabar, a 105 km del golf Pèrsic Important port exportador de productes alimentaris blat, arròs i dàtils i també de cotó i pells, és connectat amb el ferrocarril transiranià Té extensos conreus de palmera datilera Fou durament afectada per la guerra entre l’Iraq i l’Iran 1980-1988
Anārak
Localitat
Localitat de l’Iran, a l’ ostān
d’Eṣfahān.
Centre miner del desert plom, níquel, zinc, coure, antimoni, asbest
Chahār Maḥāl-e Bakhtīārī
Divisió administrativa
Ostān de l’Iran.
La capital és Shahr Kord 40 359 h 1976
roca Centella
Cim
Cim (1 000 m) del Vallès Oriental, dins el massís del Montseny.
Forma part de la línia meridional de crestes que des del Tagamanent davalla fins a la plana del Vallès
turó de Castellruf
Vista des de Castellruf (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (459 m) de la Serralada de Marina, dins el terme de Martorelles (Vallès Oriental).
De l’antic castell de Castellruf , esmentat el 1060, depenia la parròquia de Martorelles
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
Casanoves
Barri
Barri residencial de Parets del Vallès (Vallès Oriental), entre el nucli antic i l’estació del ferrocarril.
sotsvegueria del Vallès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (25.003 h [1718]) que comprenia tot el Vallès (excepte Rellinars, Vacarisses, Castellterçol, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Aiguafreda, però inclosos Olesa de Montserrat, Riells de Montseny, Dosrius i Òrrius).
En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró
Ḫaur-Abdallāh
Badia
Badia al muḥāfaẓa d’Al-Basra , oberta al golf Pèrsic, a la frontera d’Iraq amb l’Iran i amb Kuwait.