Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
riera de Tenes
La riera de Tenes en primer pla, amb Lliçà de Vall (Vallès Oriental) al fons
© Fototeca.cat
Riera
Riu del Vallès Oriental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès
la Dòvia
La vall de la Dòvia amb la mola de Llaberia al fons (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de S a N, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m), a l’W, i del Mont-redon (862 m), a l’E, dins el terme de Pratdip (Baix Camp).
El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip
Trentapasses
Poble
Poble i cap del municipi de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental), al N del terme, just al límit amb els de Vallgorguina i Llinars del Vallès, al pas de Trentapasses, coll que separa les conques de la Tordera i el Besòs i per on passava la via romana.
Hi neix la riera de Trentapasses , afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu collector prop de Sant Celoni El lloc és esmentat ja l’any 1199 el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep MPericas
el Remei de Caldes
Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al N de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.
Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari La primera capella coneguda s’aixecà el 1548 la imatge, que era de terra cuita, es perdé al s XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i la capella S'hi celebra un important aplec el dia de la festa
puig d’en Cama
Muntanya
Contrafort meridional (717 m) de la serra de la Mussara, a la qual s’uneix pel coll de la Batalla, entre les valls de les rieres d’Almoster i de la Selva, al Baix Camp.
coll de la Batalla
Collada
Depressió (468 m alt.) de la serra que uneix el puig d’en Cama amb la serra de la Mussara, al Baix Camp, termenal dels municipis de l’Aleixar, la Selva del Camp i l’Albiol.
Vallcàrquera
Poble
Poble del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), l’antic terme del qual comprèn la vall baixa de la riera de Vallcàrquera, afluent, per l’esquerra, del Congost que neix al Tagamanent i s’uneix al seu col·lector vora el Figueró.
Sant Fost de Campsentelles
Sant Fost de Campsentelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a l’esquerra del Besòs i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Llagosta W, Mollet del Vallès i Martorelles N, Santa Maria de Martorelles NE, Tiana SE, pertanyent al Maresme, Badalona S, pertanyent al Barcelonès, i Montcada i Reixac SW, pertanyent al Vallès Occidental Excepte una petita zona al NW propera al riu, el territori és bastant accidentat pels contraforts interiors de la Serralada Litoral turó de la Brolla o la Creu d’en Torres, de 466 m d’altitud, a ponent del turó d’en Galceran, límit oriental amb Santa Maria de Martorelles i Teià el turó del Reig, de 371 m, al límit amb aquest darrer municipi…
les Voltes
Poble
Poble del municipi de Riudecols (Baix Camp), a la dreta de la riera de les Voltes, curs d’aigua que neix al vessant oriental del puig Cerver i s’uneix a la riera d’Alforja, per la dreta, aigua avall de les Borges del Camp.
L’església parroquial és dedicada a la Concepció Al segle XIX formà part del municipi d’Alforja
Capafonts
Vista de Capafonts (Baix Camp)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Situat a les Muntanyes de Prades, al sector N de la comarca, limita amb els municipis de Vilaplana S, la Febró SW, Prades N i NW i, ja a l’Alt Camp, Mont-ral E Els punts més elevats són el Puig Pelat 1075 m, la Pena Roja 1029 m, el Tossal Galliner 1111 m i Picorandan 990, nom que segons Coromines significa ‘bec d’oreneta’ La part SE del terme, que correspon als Motllats, és pedregosa i seca i aproximadament el 40% és ocupada per boscos de pins i alzines El municipi és drenat per la capçalera del riu Brugent, que es forma sota el poble per la unió del barranc del…