Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Santa Agnès de Malanyanes

Vista parcial del poble de Santa Agnès de Malanyanes
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), situat al NE del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.
L’església parroquial és d’origen romànic conserva el portal i fou ampliada al s XVI són notables tres retaules barrocs que estatja El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca Al S hi ha el santuari deSanta Maria de Malanyanes És centre de segona residència i estiueig
el Soler de Jaumàs
Masia
Església
Masia i església del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’W del poble, a la vall de la riera de Merola.
La capella, dedicada a sant Julià, és una construcció senzilla d’una sola nau, adossada a la façana de migdia de la masia A la part superior té un petit campanar d’espadanya Fou reformada i ampliada l’any 1878 La masia, documentada des del segle XIII com una de les propietats dels templers al sector, visqué els anys de màxima expansió al segle XVIII
Samalús

Vista del castell de Samalús, construcció neomedieval erigida a partir de l’antic mas de Can Bori
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), situat a la zona de contacte entre la depressió vallesana i el massís del Montseny, a la capçalera de la riera de Samalús , afluent per l’esquerra del Congost, on desemboca aigua avall de la Garriga.
El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres
la Cortada dels Llucs
Masia
Masia i antiga quadra del terme de Santa Maria de Merlès (Berguedà), casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès.
L’edifici, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, està reforçat per unes torratxes i flanquejat per una massissa torre d’origen medieval i coberta de quatre vessants Té portes adovellades i les finestres tenen llindes massisses Tot el recinte està envoltat per un mur i té la masoveria a tramuntana La masia fou construïda al segle XVII i ampliada al segle XVIII
Santa Eugènia del Congost

Església de Santa Eugènia del Congost
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia.
L’església existia ja el 1038 era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, feu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent fou ampliada al mateix segle XIX i renovada modernament L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi
Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
Viver i Serrateix
El poble de Viver, al municipi de Viver i Serrateix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Bages (Navars i un petit sector de Cardona).
Situació i presentació La riera de Navel forma el límit occidental i el separa del terme de Montmajor i la riera de Merola, el límit oriental frontera amb Puig-reig els límits septentrionals són amb els termes també berguedans de Montclar i Casserres El terme és centrat per l’altiplà de Serrateix, que davalla cap als plans de Navel a l’W, els de Sant Joan de Montdarn al N i els de Viver a laE A la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Llobregat, una sèrie de petites carenes, entre els 500 m i els 800 m d’altitud el Montbordó és la cota màxima, amb 786 m, accidenten el territori, drenat…
Sant Antoni de Vilamajor
La capella de Sant Lleïr (Sant Antoni de Vilamajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al sector de la depressió vallesana del peu del Montseny.
Situació i presentació Limita amb els municipis de SantPere de Vilamajor N, Cardedeu W i Llinars del Vallès E i S És un terme planer, amb petites elevacions que només a l’extrem N arriben als 309 m, però que li donen una altitud mitjana de 240 m És solcat de N a S per diferents rieres, com la de Vallserena i la de Vilamajor, que conflueixen dintre el terme, i pels torrents del Joncar, Ribalta i el de Rifà o del Fou, els quals conflueixen en la riera de Mogent Comprèn el poble i cap de municipi de Sant Antoni de Vilamajor, els barris del Fou, la…
la Quar

Vista del nucli de la Quar
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona.
Situació i presentació S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà Lluçanès al s termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda 1171 m al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre 1121 m al S, fins al peu del coll de…
Montclar

Aspecte de Montclar (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a la conca del Cardener.
Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…