Resultats de la cerca

La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als s XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del s XI

La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe , el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe , dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe” Del s XIV…

Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del s X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de la…

Les restes El castell té una planta trapezial, amb el mur nord més ben conservat Tenia una sala a la banda nord i una cambra coberta —potser una cisterna— al costat oest Al mur sud hi havia l’entrada principal L’aparell dels murs, sobretot el del nord, és de pedres molt poc treballades i irregulars, fet que fa pensar en una construcció del segle X, tot i que la distribució interior és pròpia d’un conjunt romànic La història La primera referència del castell és de l’any 987 El 995 fou infeudat a Gombau de Besora, que el deixà a la seva filla Guisla, esposa de Mir Geribert d’Olèrdola L’actitud…

Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians s II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…

La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana i potser també la dels segles V-VIII era a l’emplaçament de l’actual La restauració de la vida canonical consta des del 882, època a partir de la qual van unides les comunitats canonicals de Santa Maria i de Sant Feliu El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany Hi havia vint canonges vint-i-quatre des del 1229, entre els quals quatre ardiaques de Girona o major, de Besalú, d’Empúries i…

Situació i presentació És situat al S de la ciutat de Girona, a la conca mitjana de l’Onyar, que coincideix parcialment amb el límit occidental del terme, confrontant amb el de Riudellots de la Selva, de la comarca de la Selva Termeneja a més amb Fornells de la Selva N, Llambilles NE, Cassà de la Selva E i SE i Sant Andreu Salou SW El terreny és planer en la seva major part És drenat per l’Onyar, la riera de Campllong, que travessa el terme d’E a W i aflueix per l’esquerra a la riera de Verneda, per aquesta mateixa riera i per la de Gotarra, que forma el límit sud-occidental del terme La…

Situació i presentació El terme limita per llevant, de N a S, amb Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera, al sud amb Sant Antoni de Vilamajor i un petit sector de Cardedeu, per ponent amb Cànoves i Samalús i pel nord amb Montseny També termeneja amb un petit sector de Llinars, corresponent a l’antiga parròquia de Sant Joan Sanata, a l’extrem sud-oriental En el seu terme es pot distingir clarament el sector pròpiament vallesà, que arriba fins a Can Perera de Canyes i la zona d’urbanització dels Refugis del Montseny, lògicament el planer i poblat, i el…

Situació i presentació El municipi d’Aiguafreda, oscilla entre les comarques d’Osona i el Vallès Oriental, encara que, per decisió popular, el 1985 va votar la seva definitiva unió o permanència al Vallès Limita a llevant amb el terme de Tagamanent i amb els municipis osonencs de Centelles W, Sant Martí de Centelles SW, Seva NW i el Brull NE El terme es troba delimitat al NW per la riera de Martinet, que al trifini de Seva, Centelles i Aiguafreda s’uneix al Congost, que conforma el límit ponentí i que a la vegada rep, a l’extrem S, la riera de l’Avencó, que separa Aiguafreda del municipi de…

Situació i presentació Situat a l’W de la comarca, limita amb els termes de Sant Quirze Safaja N, el Figaró i Montmany N-E, l’Ametlla del Vallès E, Santa Eulàlia de Ronçana S, Caldes de Montbui SW i Sant Feliu de Codines W El terme, que té com a eix central la vall de la riera de Tenes, és limitat per la part N pels cingles de Bertí, amb una altitud propera als 700 m i forts espadats, que es bleguen a la raconada de Sant Miquel del Fai per iniciar una nova cinglera que es perd prop de Sant Feliu de Codines i es confon amb el massís que culmina amb Sant Sadurní de Gallifa per la…