Resultats de la cerca

Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466 La capella consta des del 1372 El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga villa romana, de la qual han aparegut murs i paviments L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635

Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…

Situació i presentació Limita amb els termes de Bigues i Riells del Fai N, l’Ametlla del Vallès E, Canovelles SE, Lliçà d’Amunt S i Caldes de Montbui W S’enfila pel NW vers la serra del Castell de Montbui fins als 350 m, on li fa de límit l’antic camí ral de Caldes de Montbui a Bigues Un ample sector és cobert de boscos de pins, alzines i garrigar El terme es caracteritza per una marcada desestructuració urbana, originada per la proliferació anàrquica d’urbanitzacions malgrat aquest fet, podem identificar una sèrie de nuclis tradicionals que han adquirit el caràcter de barris és el cas del…

Situació i presentació Aiguafreda és un municipi de transició entre les comarques d’Osona i del Vallès Oriental, a la qual pertanyé per decisió popular des del 1987, quan es va votar per majoria 90% la seva dependència administrativa a la comarca vallesana Més tard, el maig del 2022, els veïns d’Aiguafreda, amb un 60% dels vots, aprovaren que el municipi deixés de pertànyer al Vallès Oriental i passés a formar part d’Osona, comarca amb la qual està estretament vinculat, i el febrer del 2025 el govern de la Generalitat aprovà el projecte de llei per fer efectiu el canvi Finalment el 23 de…

Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lliçà de Munt SE, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells del Fai E i Sant Feliu de Codines NE del Vallès Oriental, i Palau-solità i Plegamans S, Sentmenat W, Sant Llorenç Savall i Gallifà N, pertanyents a la comarca del Vallès Occidental Situat en el sector central de la regió natural del Vallès, la meitat septentrional del terme s’estén sobre la serralada que emmarca la comarca, mentre que la meitat meridional ho fa sobre la plana La serra del Farell en constitueix el relleu més destacat, del qual cal remarcar-ne la cota cimera, el pic…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…