Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
es Freus
Zona navegable entre Eivissa i Formentera constituïda per diversos passos separats per illes més o menys petites entre les dues illes majors.
El freu més important i l’únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s’obre entre l’illa des Penjats i l’illa de s’Espalmador o la immediata des Porcs
punta de sa Galera
Punta de la costa occidental d’Eivissa (Sant Antoni de Portmany).
A sa Galera , zona immediata a la punta, hi ha una urbanització turística
es Malvins
Grup d’illetes, no gaire lluny de la sortida del port d’Eivissa.
Són les més grans, amb l’illa de ses Rates, de les d’aquesta zona marítima
Cala de Bou
Partida
Venda del municipi de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa), a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, pròxima a la badia de Sant Antoni.
És una zona d’hotels i d’importants urbanitzacions turístiques de l’àrea de Sant Antoni de Portmany
ses Figueretes
Platja
Platja i zona turística i residencial, amb alguns hotels, a ponent de la ciutat d’Eivissa.
Benirràs
Partida
Venda del municipi de Sant Joan de Labritja, a la parròquia de Sant Miquel de Balansat.
A la zona costanera, a l’est del port de Sant Miquel, hi ha la cala o port de Benirràs
la Llobeta
Raval
Raval d’Aiguafreda (Vallès Oriental) i zona de residència i estiueig, 1 km al N del poble.
sa Penya
Barri
Barri de la ciutat d’Eivissa, extramurs, a l’antic puig de Santa Llúcia (l’alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port a llevant del barri més planer de la Marina.
L’extrem oriental del barri s’interna en la mar d’aquí parteix l’escullera que tanca el port Originàriament era un barri popular la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada s’ha anat convertint en una zona d’atracció turística, amb restaurants i botigues característics
plana de s’Argentera
Zona del terme municipal de Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta.
En aquest indret són conegudes des d’antic mines de plom, que a la fi del s XIX ocupaven més de dos-cents treballadors distribuïts en nou mines, amb una producció global de 1 000 t de mineral l’any
casal d’Olivet
Restes de la torre circular del casal d’Olivet (s. XI-XV), al terme de Canovelles
© Diego Sola
Casa forta de Canovelles (Vallès Oriental), al NW del municipi.
Situada al bosc de can Marquès, dominava una zona de la vall de Tenes, sobre el torrent de Can Canyelles És documentada per primera vegada el 1072 Fou residència del llinatge dels Riudeperes, principals senyors feudals de Canovelles a l’edat mitjana A causa d’un incendi fou abandonada durant la primera meitat del segle XV Se’n conserva, en estat de runa, la torre circular i part dels murs de la casa Fruit dels treballs arqueològics realitzats a partir del 1993, es recuperà un important aixovar domèstic i equipament militar, conservats al Museu de Granollers