Resultats de la cerca
Es mostren 1290 resultats
la Doma
Veïnat
Veïnat i antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga (Vallès Oriental), a l’esquerra del Congost, davant el poble de la Garriga, en un coster.
Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany Era regida per dos domers el major i el menor A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor després fou regida per un vicari i centrà el cementiri parroquial L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans fou reformat als segles XV i XVI en estil gòtic Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller dels Vergós fi del segle XV, imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser
l’Avencó
Veïnat
Veïnat del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), situat a l’esquerra de la riera de l’Avencó, prop del nucli urbà d’Aiguafreda; l’església de Sant Salvador de l’Avencó, a la dreta de la riera, pertany al terme d’Aiguafreda.
La riera de l’Avencó, afluent, per l’esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina
turó d’en Vives
Cim
Cim (759 m alt.) del Montnegre, al límit dels municipis de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) i Sant Celoni (Vallès Oriental).
el Villar
Arcada a l’entrada del casal del Villar, a Sant Feliu de Codines
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), al S de la vila, prop del límit amb el terme de Bigues, a la capçalera de la riera del Villar
, afluent, per la dreta, de la riera de Tenes.
Té adjunta una alta torre circular de defensa, probablement del s XIV vora la casa hi ha la capella de Santa Maria del Villar , on és venerada la Mare de Déu de la Llet El mas és esmentat ja el 1007 l’actual edifici conserva importants elements gòtics i renaixentistes L’església és esmentada ja al s XIII
Vila-rosal
Masia
Masia del municipi de Parets del Vallès (Vallès Oriental), que centra un enclavament (33 ha) entre els de Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental).
Vilardell
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), fins abans del 1930 del d’Olzinelles, al sector més baix d’una vall tributària, per la dreta, de la Tordera, al peu del massís de Montnegre.
L’església parroquial Sant Llorenç té campanar d’espadanya i un interessant portal
Vilalba Sasserra
Vilalba Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès als vessants septentrionals de la serra del Corredor (turó de la Pera, 481 m alt.), a la divisòria d’aigües entre el Besòs (dins el terme neix la riera de Mogent) i la Tordera (hi neix la riera de Trentapasses, afluent per la dreta d’aquest darrer riu).
Situació i presentació Limita amb els termes de Vallgorguina E-N, Santa Maria de Palautordera N, Llinars del Vallès N-W i Dosrius S, aquest últim pertanyent a la comarca del Maresme El terme és força accidentat turó de la Pera, 481 m el collet del Trull, la serra d’en Benet, amb altituds entre els 454 i els 491 m, excepte l’extrem NW, on hi ha el poble de Vilalba Sasserra, per on passava la via romana i on s’ha format el modern nucli de població Dins el terme es forma la capçalera de la riera de Mogent, que més tard esdevindrà el Besòs, i, també, la riera de Trentapasses, afluent per la dreta…
Vilalba
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), al límit amb el de Cardedeu.
El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX