Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes de Vallgorguina E-N, Santa Maria de Palautordera N, Llinars del Vallès N-W i Dosrius S, aquest últim pertanyent a la comarca del Maresme El terme és força accidentat turó de la Pera, 481 m el collet del Trull, la serra d’en Benet, amb altituds entre els 454 i els 491 m, excepte l’extrem NW, on hi ha el poble de Vilalba Sasserra, per on passava la via romana i on s’ha format el modern nucli de població Dins el terme es forma la capçalera de la riera de Mogent, que més tard esdevindrà el Besòs, i, també, la riera de Trentapasses, afluent per la dreta…

De la capella només resten escasses ruïnes Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles També se'n diu Sant Pere del Puig Es perden les notícies el 1513

L’edifici El temple romànic era d’una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i dues absidioles transversals, semicirculars, però més petites, de les quals només es conserva la del sud, força refeta La nau és molt allargada, fruit probablement d’una ampliació posterior, però també medieval, moment en què es devia construir la façana oest i la volta de canó seguit lleugerament apuntat De fet, a la façana sud hi ha una portada pe­tita, tapiada, d’arc de mig punt adovellat, que confirma que la nau originària era més curta L’absis i l’absidiola tenen una finestra de…

Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant…

Pertanyia a l’antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins El 1154 hi era ja establerta la família Palau que hi tenia dret de farga per matrimoni passà als Torrelles al s XIV i als Fluvià al XV

La villa rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també…

És format d'esquists silurians, que pincen petits sinclinals de calcàries, conglomerats i gresos, també paleozoics Sorgit en el plegament hercinià, no és tan abrupte com l’Aguda Gran amb la qual forma pròpiament les Agudes, ni tan planer com el Matagalls Al cim hi ha l’antic  Observatori del turó de l’Home , inaugurat el 1932 en ocasió de l’Any Polar Internacional Fou una iniciativa d’ Eduard Fontserè  a partir d’un projecte de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques del 1881 Finançat per la Secció de Ciències del Institut d’Estudis Catalans, per la Generalitat de Catalunya i amb…

Hi neix la riera de Trentapasses , afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu collector prop de Sant Celoni El lloc és esmentat ja l’any 1199 el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep MPericas

El lloc és esmentat ja el 1002 L’església parroquial de Sant Andreu és d’origen romànic, ampliada al s XVI Conserva de la primitiva construcció l’absis posteriorment fortificat i la base del campanar Prop seu hi ha la capella de la Salut Dins el seu antic terme hi ha diverses i notables masies can Bot, can Julià, Vallfiguera, can Cavaller i can Flaquer, entre d’altres