Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita al S amb el terme de la Garriga, a l’E amb Cànoves i Samalús, a l’W amb Sant Quirze Safaja i al N-W amb el municipi osonenc de Sant Martí de Centelles El terme, de caràcter muntanyós, s’estén des dels cingles de Bertí, on arriba fins a la cota dels 700 m, a l’oest, fins als contraforts occidentals del massís del Montseny Roca-sentella, 1000 m, a l’est El Congost parteix el terme per la meitat, separant-lo en dos sectors prou diferenciats El sector occidental és drenat per diversos torrents profundament encaixats al peu de la cinglera, que formen grans fondalades…

El castell és l’antiga residència dels senyors de la quadra, el qual, sense haver tingut mai la categoria de castell termenat, era considerat centre jurisdiccional del terme, transformat en baronia el 1577 Els seus propietaris, sempre d’una mateixa família que canvià de nom per successius enllaços matrimonials, foren successivament Aiguafreda, Vilargent, Bassella, Hostalric, Cruïlles, Aimeric i Pignatelli El primitiu casal fou destruït o desmantellat per ordre del rei al principi del segle XVI Actualment els seus propietaris, que també ho són de la Llobeta, l’han reconstruït,…

El 1937 el municipi adoptà aquest nom, per tornar a recuperar el de Sant Pere de Vilamajor el 1982

Pren el nom del castell de Montbui

L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de…

Pren el nom de la font Granada, una de les fonts importants del terme

Està documentada des del segle XVI, quan la família del mateix nom s’establí a les terres situades a l’est del torrent de Can Marquès De façana allargada amb coberta a doble vessant perpendicular, té una entrada d’arc apuntat i un finestral central conopial  

Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor , on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes , el 1082 seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, també, gorg del Comte