Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera…

Davalla, pel nord, vers Sant Martí de Montnegre, i pel sud, vers Sant Iscle de Vallalta

D’origen medieval, és de planta trapezoidal De la fortificació primerenca han restat molt pocs elements, perquè la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l’any 1465 A llevant es conserva una bestorre semicircular i a ponent hi ha la torre de l’homenatge, de planta rectangular, que forma un talús molt inclinat En aquest sector es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el mur del qual està coronat per merlets A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dues cares que fan un angle que trenca la línia del mur Les sales…

Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem…

Era una antiga domus o masia fortificada que havia pertangut als senyors de Montornès, als Armengol i als Taverner, reconstruïda el 1718 pel seu propietari Oleguer d’Ardena, comte de Darnius A la façana hi ha rajoles amb els retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries

Segons la tradició, fou en un indret veí, avui conegut pel nom de la Perxa de l’Astor , on el comte Berenguer Ramon el Fratricida donà mort al seu germà Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes , el 1082 seguidament llençà el cadàver en aquest gorg, dit, per això, també, gorg del Comte

Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès N, Granollers extrem NW, Montornès del Vallès W, Vallromanes S, i els de Vilassar de Dalt SE i Òrrius NE, ambdós pertanyents a la comarca del Maresme La Serralada Prelitoral ocupa tota la franja de llevant i encara avui representa una extensa superfície forestal malgrat la progressiva degradació Al N, el límit amb la Roca del Vallès segueix la línia que marca el torrent de Can Congostell o de Valldarió al NE amb Òrrius per la serralada de Séllecs, a través del coll de Sant Pere, el Turó Rodó i el turó dels Encantats la franja…

El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX