Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Fogars de Montclús
Poble
Poble i antic cap del municipi de Fogars de Montclús, que es troba sota les roques de Santa Helena.
Santa Eulàlia de Tapioles

Antiga parròquia de Santa Eulàlia de Tapioles, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental), al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.
La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca
pla de les Bruixes
Pla, situat a 409 m, entre els municipis de Vallgorguina (Vallès Oriental) i Arenys de Munt (Maresme).
Era conegut històricament com la plana de les pedres de Bitera, dins de l’antiga baronia de Goscons , per l’inusual nombre de megàlits que aplegava Encara es poden apreciar un parell de menhirs mig soterrats i un espectacular megàlit amb diverses incisions rituals del període neolític, segons els estudis del Dr Monreal i Josep Maria Pons Guri Un bon grapat de llegendes recollides en diversos tractats costumistes afirmaven que les bruixes del Montnegre iniciaven les seves malifetes seguint un ritual concret es banyaven nues amb el dimoni en la foscor de les aigües del Gorg Negre de Gualba,…
el Clot

Vista de la masia del Clot
© CIC-Moià
Masia
Masia del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental).
Situada al vessant septentrional del pla de la Calma, està per sota de l'església de Sant Cebrià de la Móra
Sant Sebastià de Montmajor
Poble
Poble del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa.
Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa És servida des de Caldes de Montbui
Sant Martí del Congost
Nom antic de la vella parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt, del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental).
El lloc era de possessió comtal El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva
Sant Esteve d’Olzinelles

Aspecte de l’església de Sant Esteve d’Olzinelles
© Alberto González Rovira
Església
Església parroquial que centra el poble d’Olzinelles, dins del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Conserva alguns elements de la construcció romànica i la façana actual és del 1786 és d’una nau, dues capelles laterals segle XVI i campanar d’espadanya convertit en torre Esmentada des del 1083 Vallis Ollofredis dins les terres dels Cabrera el lloc consta des del 978 sota la forma Elzinelles i depengué inicialment delmonestir de Sant Cugat del Vallès fou unida des del 1421 a Sant Llorenç de Vilardell i les dues parròquies foren d’un sol rector
Palou
Barri
Antic poble
Antic poble i actual barri (116 m alt.) de Granollers (Vallès Oriental), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l’esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat.
L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona
quadra de les Planes
Història
Antiga jurisdicció senyorial centrada a la força de les Planes, dins de l’actual terme municipal de Sant Celoni (Vallès Oriental).
Les Planes consta documentalment ja a l’inici del segle X com un alou del monestir de Sant Cugat , que al 1038 passà a ser confirmat com una demarcació independent sota el domini del llinatge dels Goscons Comprenia, a part de la força i uns quants masos, uns molins fariners que proporcionaven unes rendes molt preuades, motiu de constants disputes i plets amb la poderosa nissaga dels Monclús L’any 1392 encara hi ha constància documental que els Arquer de Goscons mantenien drets i rendes sobre aquestes terres, pels plets i els enfrontaments amb els Cabrera de Montpalau
la Vallroja
Veïnat
Veïnat del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), dins la parròquia de Riells del Fai, sota l’església de Sant Bartomeu de Mont-ras.
Entre les cases es destaca can Canals, casa pairal de Joan Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja