Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
el Racó de Salou
Sector de la zona litoral del Tarragonès, a llevant del cap de Salou (municipi de Vila-seca i Salou), davant la platja del Racó, sorrenca, prolongada per la de Pineda vers Tarragona.
Ha esdevingut un important nucli residencial i turístic hotels, restaurants, xalets, apartaments el 1981 el cens registrava una població fixa de 375 h agl
el Perellonet
Sector costaner del municipi de València, al S del terme, enfront del Palmar i al N del Perelló (Sueca), on hi ha la gola del Perellonet, el segon dels canals de desguàs de l’l'Albufera, al costat de la qual hi ha un petit nucli urbà.
La població es dedica al conreu de l’arròs i d’hortalisses i, en petit nombre, a la pesca A partir del desenvolupament del turisme hom ha bastit a la platja blocs d’apartaments i ha construït un petit port esportiu
la Pineda

Platja de la Pineda, a Vila-seca de la Solcina
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic del municipi de Vila-seca, Tarragonès.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca i Salou, Tarragona i la Canonja aquest unit el 1964 a Tarragona, a la costa, on s’estén la platja de la Pineda , que s’allarga des de la platja del Riuclar al costat del port de Tarragona fins al promontori del racó de Salou Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l' estany de la Pineda , drenat per la séquia de la Pineda Dins el terme de Vila-seca hi ha l’església i actual santuari de la Pineda , antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet Ha esdevingut modernament un…
l’Albufera
Vista aèria de l’Albufera de València
© Fototeca.cat
Llac
Llac litoral de 2.837 ha de superfície, situat dins el terme i al S de la ciutat de València.
Es formà probablement al Plistocè pels alluvions dipositats pel Túria i el Xúquer, l’acumulació dels quals arribà fins a les illes de la serra de Cullera 222 m alt, la muntanyeta dels Sants, de Sueca, i d’altres elevacions que ara destaquen del toll Els aportaments fluvials i el corrent longitudinal afavoriren la formació d’un cordó litoral arenós, posteriorment dunar hom l’anomena la Devesa , probablement per les caceres reials, que delimitaria l’estany De les goles o obertures de comunicació amb la mar, la del Perelló i la del Perellonet semblen naturals, mentre que la gola del Pujol fou…
Torredembarra
Vista aèria de Torredembarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de l’esquerra del Gaià, situat a la costa, des del promontori dels Munts, a ponent, que és continuat per la platja de Torredembarra, d’arena fina, sense solució de continuïtat amb la de Creixell.
Situació i presentació Limita al N amb la Pobla de Montornès, a l’E amb Creixell, a l’W amb Altafulla i al S amb la Mediterrània El territori és pla, inclinat suaument cap a la mar El litoral comprèn les platges de la Paella, del Barri Marítim i els Muntanyans Totes han estat guardonades, així com el port esportiu i pesquer La Paella està situada a la zona dels Munts, que alberga el port esportiu i té una zona destinada a la pràctica esportiva En aquesta zona, al penya-segat de Punta de la Galera, es localitza el far de Torredembarra Aquest ha esdevingut el darrer far construït a l’Estat…
Tarragona

Tarragona des del fortí de la Reina
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…
València
El mercat central i la Llotja de la ciutat de València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap…