Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Portocolom
Drserg | Dreamstime.com
Poble
Poble i port tradicional de Felanitx (Mallorca), establert, principalment, al llarg de la ribera occidental del gran port natural de Portocolom, el més gran (60 ha) i abrigat de la costa occidental de l’illa.
És format pels nuclis de sa Capella o sa Colònia sorgit el 1877 com a colònia agrícola a la petita península propera al pla de sa Sina, al voltant de la petita església del Carme, erigida el 1808 i feta de nou en 1884-07, sa Duana format vers el 1880 al voltant de l’antiga duana, es Babo iniciat el 1912, Cala Barbacana de 1960-62, sa Bateria sorgit els mateixos anys a l’indret de l’antic fortí de Portocolom , construït el 1715 com a defensa contra els borbònics, refet el 1807 contra els anglesos i venut per l’estat el 1876 i es Tancat de sa Torre a l’indret de la torre de defensa construïda…
València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…
Girona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…