Resultats de la cerca

Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma…

La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…

Situació i presentació Limita amb els municipis d’Olivella N, Canyelles NW, Vilanova i la Geltrú W i Sitges E i S El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors 285 m, a més d’altres que oscillen entre els 200 i els 288 m A migdia hi ha Penya Riscla 308 m, el puig de Prubelles 168 m i el Pedroell 75…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals…