Resultats de la cerca

És un centre pesquer i un nucli industrial factories de congelació de peix, molins de farina, elaboració d’adobs, drassanes i fabricació de bicicletes Constitueix la principal sortida portuària del país Centre comercial engrandit durant l’ocupació japonesa 1895-1945 Bases militars

Fundada al segle XVIII per un grup d’emigrants xinesos, començà a expandir-se el 1895, en fer-la capital els japonesos A partir del 1949, que es convertí en la capital de la Xina Nacionalista Taiwan, experimentà una gran expansió demogràfica, i augmentà la seva importància comercial i industrial Té indústria siderúrgica, de l’automòbil, mecànica, tèxtil, electrònica, alimentària sucre, farina, conserves de peix, química i del vidre Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior

Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…