Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Bloemfontein
Ciutat
Capital de la província d’Estat Lliure (fins el 1994, Estat Lliure d’Orange), i seu del tribunal suprem de la República de Sud-àfrica, per la qual cosa és la capital judicial del país.
Centre agrícola, comercial i industrial maquinària, mobles, indústries alimentàries, afavorit per la seva posició cèntrica al país Centre d’ensenyament superior Universitat de l’Estat Lliure d’Orange, fundada l’any 1950 Les condicions climàtiques han permès la installació de dos importants observatoris astronòmics el Lamont-Hussey, de la Universitat de Michigan EUA, situat a Naval Hill, i el Boyden Observatory a Mazelspoort Nus de comunicacions ferrocarril i carreteres Fundada el 1846 per grangers afrikàners que emigraren del Cap, després 1849 esdevingué la capital de la colònia…
Vaal
Riu
Riu de l’Àfrica meridional, afluent de l’Orange per la dreta (1 200 km).
Neix a les Drakensberg, i desguassa a l’Orange aigua avall, prop de Douglas Manté de primer una direcció E-W, que canvia després per la NE-SW, i forma, en aquesta corba, frontera entre l’estat de Nord-Oest i l’Estat Lliure Passa per Stenderton i Vereenging, i hi ha un pantà prop d’aquesta ciutat
Orange
Divisió administrativa
Província de Sud-àfrica, delimitada pel riu Orange al S, pel Vaal i la província de Gauteng al N i per Lesotho a l’E.
La capital és Bloemfontein És constituïda per una gran plana inclinada de l’E 1 500 a 2 000 m a l’W 800 a 1 200 m La recorren nombrosos afluents de l’Orange i del Vaal La població és predominantment bantú L’agricultura té com a conreus principals els cereals La ramaderia bestiar boví i oví és molt important Destacats jaciments d’or a Odendaalsrus, al NW, i de diamants al SW, a la regió de Kroonstad a la vall del Vaal és molt notable l’explotació de les mines d’hulla de la regió de Parys i de Vereeniging La indústria, poc desenvolupada, es concentra a la capital i als centres del nord…
Qwaqwa
Geografia històrica
Antic bantustan de Sud-àfrica, situat a l’E de l’actual província de l’estat lliure d’Orange, vora el límit fronterer amb Lesotho.
La capital era Phuthatditjhaba Habitat pels sothos del sud, fou declarat bantustan autònom el 1974 Fou suprimit en finalitzar el règim de segregació racial 1991
Sant Vicent de la Roqueta
Església
Església i antic monestir cistercenc situat extramurs de l’antiga ciutat de València.
L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei La primitiva església s’erigí al s IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo l’actual carrer de Sant Vicent Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir Fou reedificat i continuà com a església cristiana al s XII al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València, i…
Transvaal
Geografia històrica
Regió històrica del NE de Sud-àfrica.
La geografia Limitava amb els territoris que actualment formen els estats d’Eswatini SE, Moçambic E, Zimbàbue N i Botswana W Amb una superfície d’uns 262499 km 2 , la dècada de 1990 tenia uns nou milions d’habitants La capital era Pretòria, però Johannesburg ha estat tradicionalment el nucli principal El territori consta d’un altiplà travessat per sistemes muntanyosos de SW a NE, amb altituds de 1200 m a 1800 m, solcats pels nombrosos afluents del Limpopo, la frontera septentrional, i el Vaal, afluent de l’Orange, que n’és el límit sud El clima és subtropical àrid Més de la…
València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…