Resultats de la cerca

Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe Malgrat…

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…

La seva demarcació s’estén per la zona meridional de l’actual província d’Alacant Oriola, Dolores, Elx, Alacant, Novelda, Monòver, Villena, Xixona, la Vila Joiosa, Callosa d’En Sarrià, Callosa de Segura, Mutxamel i Torrevella Consta de cent vuitanta-cinc parròquies, dividides en disset arxiprestats una de les parròquies és a l’illa de Tabarca Té una extensió de 4415 km 2 La creació definitiva del bisbat tingué lloc el 1563 a instàncies de Felip II i amb l’autorització del papa Pius IV 1564 El seu territori corresponia a la governació d’Oriola més Cabdet i Aiora, que eren del Regne de…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del S i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després, adonant-…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…