Resultats de la cerca

Sorgí al començament del segle XX a la possessió de son Sunyer el 1914 s’hi installà un convent de franciscanes La parròquia fou erigida el 1957

L’església fou molt reformada al s XVII El convent subsistí fins el 1834, que passà a donar estatge a una filatura de seda La diputació hi installà el manicomi provincial 1866

És un antic nucli de comerç i, sobretot, de pesca el 1659 fou fundada la confraria de pescadors amb 9 patrons i 67 mariners i pescadors al començament del s XX hi residien unes 25 famílies El 1919 s’hi installà una comunitat d’agustines i el 1933 l’església del Carme esdevingué vicaria in capite El turisme s’ha desenvolupat modernament, i hom hi ha construït diversos hotels

Construït al segle XVI, conserva una remarcable façana posterior, amb galeria plateresca, balustrada, cinc grans arcades, portes amb frontó i un esplèndid teginat Hi funcionà el tribunal de comerç, successor de l’anterior consolat de mar Del 1951 al 1971 hom hi installà el Museu Marítim, amb una nombrosa collecció de maquetes navals, instruments nàutics i documents relatius a la navegació mallorquina Adjunta es conserva una capella gòtica, modificada al segle XVII, amb un petit campanar Actualment és seu de la presidència del Govern balear

Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de Mir, Anglada i…

Al s XVIII el seu propietari Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, encarregà al pintor Hipòlit Rovira i Merí, protegit seu, el disseny d’una reforma de caire decoratiu 1740, que fou executada per Ignasi Vergara i Lluís Domingo La portada del palau, fruit d’aquesta reforma, és una obra mestra de l’art rococó tallada en pedra alabastrina de Ninyerola, representa allegòricament les dues aigües de València, el Xúquer i el Túria, i el conjunt és coronat amb la imatge de la Mare de Déu Vers el 1875 una nova reforma féu desaparèixer uns importants frescs exteriors de Rovira…

De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple…

Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI,…

L’actual església fou erigida al s XVI i renovada en moltes ocasions és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola Existia ja a la fi del s XIII el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys Vers el 1490 s’hi installà una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530 La nova comunitat hi residí només quatre anys Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a collegi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les…

La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…