Resultats de la cerca
Es mostren 3202 resultats
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
tossal de la Costa
Cim
Cim (2 604 m) del massís que separa la vall Fosca de la vall de Bellera (Pallars Jussà), al S del port de Felià.
Avançat vers l’est, domina el curs del Flamisell entre Espui i la Torre de Cabdella
barranc de Coscó
Barranc
Barranc del Pallars Jussà que desguassa a la Noguera Ribagorçana a través del barranc de la Clua.
L’església de Santa Caterina depenia de la pabordia de Mur
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla
, que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
Cabicerans
Història
Quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al terme separat de Claret.
Cabdella
Cabdella
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1422 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamisell) amb el Riquerna i el torrent de Felià.
L’església parroquial Sant Vicenç és romànica Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella , la més antiga del Pallars i de Catalyunya 1914, que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4848 m de longitud fins al salt de Cabdella 836 m alt té una potència installada de 26000 kW i una producció anual de 61000000 kWh Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya 132 h 1981 1280 m alt,…
Buira
Llogaret
Llogaret del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a 1125 m d’altitud, a 1 km del riu de Bellera, a l’esquerra.
L’església, antigament parroquial, de Sant Corneli fou agregada a la de Sentís
Breda
Carrer de Breda
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat del Brabant Septentrional, Països Baixos, a la confluència del Mark i l’Aa.
Voltada per canals, és un mercat hortícola i un nucli manufacturer catifes, mobles, teixits Hi ha entroncament ferroviari i de carreteres Fou un feu de la casa de Brabant des del s XII fins al 1404, que passà a la casa de Nassau Conquerida pels espanyols el 1581, fou reconquerida poc temps després 1590 pels holandesos, que s’hi mantingueren fins el 1625, any que les forces espanyoles comandades per Ambrogio Spinola obtingueren la capitulació de la ciutat, esdeveniment recollit per Velázquez en la seva famosa tela La rendició de Breda El 1637 fou presa per Frederic Enric d’Orange, possessió…
Brabant Septentrional
Vista de Breda, al Brabant Septentrional
© NBTC
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és ‘s-Hertogenbosch
serra del Boumort
Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…