Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
el Flamisell
© Jaume Ferrández
Riu
Riu afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Rep les aigües del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2982 m d’altitud La seva vall, orientada de N a S vall Fosca o ribera de Flamisell , és encaixada més de 1200 m, respecte al muntanyam, fins a Beranui, des d’on s’obre per la Pobleta de Bellveí i Senterada, fins a la Pobla de Segur, on desguassa a la cua del pantà de Talarn Té 34 km de llarg, amb un fort desnivell, i un cabal mitjà de 7,75 m 3 /s Ja l’any 1914 fou equipat per a la producció d’energia elèctrica 56500 kW de potència, distribuïda entre quatre centrals, que, seguint el curs de l’aigua, són Cabdella, Molinos, la Plana i…
serra de la Mussara
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral catalana, al Camp de Tarragona, formada per dos sectors: al N, la plataforma de la Mussara, primer graó de les muntanyes de Prades, entre el Baix Camp i l’Alt Camp, i, al SE, un branc que s’endinsa pel Baix Camp fins al puig d’en Cama (717 m alt.), esquistós, enllà del coll de la Batalla (468 m alt.).
La plataforma estricta, parallela als Motllats i al S d’aquests, és formada per quatre pisos estratigràfics aparents en el paisatge Els gresos del Triàsic inferior formen l’anomenat cingle Roig, damunt el qual descansa el cingle Blanc calcàries del Triàsic mitjà, que forma, amb l’anterior, els Altars de Prades El tercer pis és format per les margues i carnioles del Triàsic superior, coronats als sectors elevats pel Liàsic bàsicament calcari, que culmina a 1055 m alt, al pic de la Mussara La vegetació, relativament humida botjars, alzines i roures, és afavorida per les boires…
Orcau
© MPG
Poble
Poble (753 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat en un coster, al peu d’un turó (887 m) on hi ha les restes de l’antic castell d'Orcau.
L’església parroquial Mare de Déu dels Àngels fou bastida a mitjan segle XVI Formà municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles de Basturs, Montesquiu, la caseria o raval de les Eres de Sant Joan i els antics pobles de Galliner i el Puig de l’Anell Prop del nucli d’Orcau hi ha el jaciment paleontològic d’Orcau 2 , on es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures Les icnites presenten dues morfologies les que corresponen a la forma del peu, que són grans poden superar els 60 cm de longitud i ovalades, i les de la mà…
serra del Boumort
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
la Noguera Pallaresa
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta prop (i aigua amunt) del pantà de Camarasa (Noguera).
Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial,…
castell de Mur
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic castell del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), emplaçat al cim d’un turó (888 m.) encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l’entrada de la Conca de Tremp.
L’edifici La seva situació era militarment estratègica, ja que des d’aquí es domina mitja comarca Tota l’obra del castell de Mur té l’aparell característic del primer romànic del segle XI, bé que alguns elements semblen indicar l’aprofitament de construccions anteriors El recinte, assentat sobre la roca viva, té una planta en forma de triangle rectangle amb els angles arrodonits i el costat més llarg, el de ponent, lleugerament corbat Hom ha dit que el castell de Mur s’assemblava a una nau els murs que tanquen el recinte en angle arrodonit per la banda de tramuntana s’eleven formant una…
Arbolí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes d’Alforja S, Vilaplana E i la Febró NE, tots tres del Baix Camp, i amb el de Cornudella de Montsant NW i W, del Priorat El cim dit el Molló o el Mirador 915 m és a l’extrem sud-occidental del terme i forma un quadrifini entre Arbolí, Cornudella, Porrera i Alforja El municipi és al sector sud-oest de les Muntanyes de Prades, que aquí sobrepassen els 1000 m al puig de Gallicant 1009 m i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat Una bona part del terme pertany d’una manera molt clara i plenament admesa al Baix Camp, raó per la qual el…
la Febró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de la Febró té 16,09 km 2 d’extensió És limitat pels de Vilaplana i d’Arbolí S, Capafonts E i Prades N, i per la banda del Priorat per Cornudella de Montsant W La Febró és l’única població del Camp travessada per la conca del Siurana i l’única del Priorat geogràfic atribuïda administrativament al Camp per raons de mercat El terme es pot considerar integrat per dues parts altes al N i al S, separades per la fondalada de la capçalera del riu de Siurana La meridional, força abrupta, és configurada per la serra de la Mussara, que en alguns punts supera els 1000…