Resultats de la cerca
Es mostren 8211 resultats
Espills
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a 1 077 m alt., sobre una elevació dominada pel grau d’Espills (1 188 m alt.), al vessant dret de la vall d’Espills, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial és dedicada a sant Pere i fou possessió del monestir de Laudix 1118
barranc de Barcedana
Barranc
Curs d’aigua del Pallars Jussà, afluent de la Noguera Pallaresa per l’esquerra.
Neix al vessant septentrional del Montsec de Rúbies Gavet de la Conca i desemboca al pantà de Terradets de Llimiana
la Banqueta
Història
Via de Lleida, entre el nucli urbà i el Segre, a l’antic areny del riu, damunt un mur de contenció.
El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII 1787-94, n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat Fins al s XV hi passà la canalització de la séquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Balasc
Veïnat
Veïnat del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), prop del poble de Benavent de la Conca, a l’antic camí d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols.
Balàfia
Barri
Partida
Partida i barri perifèric de la ciutat de Lleida, situat al nord de la ciutat i desenvolupat a partir dels anys cinquanta.
És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida
Bóixols
Bóixols
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a la dreta del riu de Puials, al límit amb l’Alt Urgell.
De la seva parròquia de Sant Vicenç depenien les dels Prats Montanissell, Alt Urgell i de la Rua
els Boixadors
Partida
Partida de l’horta de Lleida, dins el terme de la ciutat, entre aquesta i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).
portella Blanca
Portella Blanca
© Isidre Blanc
Pas obert al Montsec de Rúbies (1.414 m) al terme de Llimiana (Pallars Jussà), per on passa el camí que per l’Hostal Roig es dirigeix vers la conca de Meià (Noguera).
Biscarri
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’extrem oriental de la conca de Tremp.
Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars Fins al primer terç del s XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu