Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Sant Miquel de la Vall
© Xevi Varela
Poble
Poble (845 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del d’Aransís (del qual fou cap durant uns quants anys).
És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una…
Sossís
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís
, de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Aramunt
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a uns 2 km de la riba dreta del pantà de Sant Antoni o de Talarn, a uns 540 m d’altitud, en un pla, a banda i banda del riu de Carreu, a la part inferior del seu curs.
Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut
Sant Serni del Grau
© Xavier Varela
Església
Església romànica del municipi de Guixers (Solsonès), que centrava el terme de Vilamantells.
Esmentada també el 1064, el comte Ermengol d’Urgell i la seva muller Adalberta la donaren aquest any al cenobi de Sant Llorenç Màrtir, prop de la villa novezana Els últims anys del segle XX es realitzaren obres de restauració a l’església, es recuperà el cabal de la font i s’installaren taules rústiques
Sant Climent de Torogó
© CIC-Moià
Priorat
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó
Molí del Baró
Molí
Antic molí del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
És situat a la dreta del riu d’Abella, al nord del poble de Sant Romà d’Abella i al nord-est de la caseria de les Masies de Sant Romà Dona nom al jaciment paleontològic del Molí del Baró, excavat des del 2001 i declarat bé cultural d’interès nacional 2012 L’any 2019 s’hi descobriren una gran diversitat de restes de dinosaures, restes òssies de cocodrils i restes de diferents espècies de vegetals, datades de fa 66 milions d’anys, la qual cosa el converteix en el jaciment de dinosaures més modern d’Europa
santuari de Lord
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lord) del municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), sobre un penyal (la roca de Lord), a 1 175 m.
És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de…
monestir de Solsona
Monestir
Important monestir canonical transformat el 1593 en canònica catedralícia en crear-se el bisbat de Solsona (Solsonès).
Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La importància de…
serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
Aramunt Vell
© CIC-Moià
Poble
Poble antic del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), limitat, al sud, pel riu Carreu i, a l’oest, pel barranc de Mians.
Aturonat a 628 m d’altitud, és força enrunat, i actualment deshabitat Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements romànics Prop d’una torre medieval mig enrunada hi ha l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII La població es troba a 500 m del nou poble d’ Aramunt , que acollí els habitants d’Aramunt Vell cap als anys seixanta del segle XX El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i…