Resultats de la cerca
Es mostren 2688 resultats
Cadolla
Antic poble
Antic poble (935 m alt.) del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’esquerra del riu de Cadolla
, que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera.
Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet
Cabicerans
Història
Quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al terme separat de Claret.
Cabdella
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1422 m alt.) del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat damunt un tossal, a la confluència del riu de Cabdella (nom que pren la capçalera del Flamisell) amb el Riquerna i el torrent de Felià.
L’església parroquial Sant Vicenç és romànica Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella , la més antiga del Pallars i de Catalyunya 1914, que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4848 m de longitud fins al salt de Cabdella 836 m alt té una potència installada de 26000 kW i una producció anual de 61000000 kWh Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya 132 h 1981 1280 m alt,…
Buira
Llogaret
Llogaret del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a 1125 m d’altitud, a 1 km del riu de Bellera, a l’esquerra.
L’església, antigament parroquial, de Sant Corneli fou agregada a la de Sentís
barranc de Brai
Barranc
Curs d’aigua que neix a la font de Brai
, dins el terme del Pinell de Brai (Terra Alta).
Juntament amb altres barrancs aflueix, per l’esquerra, al barranc del Pinell, afluent de l’Ebre
serra del Boumort
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
pic de l’Espada
Cim
Cim (2 557 m) que domina el poble de Cabdella (al municipi de la Torre de Cabdella), a la confluència del Riqüerna i el Flamisell (Pallars Jussà).
les Esglésies
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a la riba esquerra del riu de Bellera, aigua amunt del poble.
L’església de Sant Joan depenia de la de Perves Alta Ribagorça
barranc d’Escarlà
Barranc
Barranc del municipi de Tremp (Pallars Jussà), que neix al grau d’Espills i desguassa a la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial Sant Joan és sufragània de la d’Espills
pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira
), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina