Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
Envall
Despoblat
Despoblat del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al fons d’una vall tributària, per l’esquerra, del Flamisell.
Pertangué a la senyoria del monestir de Gerri i a l’antic terme de la Pobleta de Bellveí
Enhorts
Despoblat
Despoblat i antiga possessió dels dominicans de Sant Jaume de Pallars, prop de la vila de Talarn (Pallars Jussà).
Cogomella
Coma
Coma de la vall Fosca (Pallars Jussà), a la capçalera del Riquerna, sota el pic de Neriolo (2 857 m alt.), comunicada pel coll de Neriolo amb els estanys Tort i Gento, i pel coll de Morrano amb la vall de Boí.
Hi ha els estanys de Reguera, Salat, de Morera, de Grenui aprofitats per a la producció d’electricitat i Tapat
la Clua
Vista general del poble de la Clua
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), a l’esquerra del barranc de la Clua
, afluent de la Noguera Ribagorçana.
Pertanyia al monestir de Lavaix la parròquia Santa Maria depenia de la d’Alsamora
Claverol
Poble
Poble (768 m alt.) del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a un quilòmetre de la riba esquerra de la Noguera, dalt el turó que coronava l’antic castell de Claverol
, del qual resta una torre cilíndrica; la parròquia és dedicada a sant Cristòfol.
Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals
Claramunt
Nucli
Nucli del municipi de Tremp (Pallars Jussà), dins l’antic terme de Fígols de la Conca, aturonat a 1091 m d’altitud en un contrafort occidental de la serra de roca Mola, partió d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana.
En part és agrupat al voltant de l’església parroquial de Sant Salvador i d’una antiga torre
Cisleithània
Geografia històrica
Regions de l’oest del riu Leitha que foren encomanades al govern d’Àustria en la repartició de l’imperi austrohongarès entre Àustria i Hongria (Cisleithània i Transleithània, respectivament).
A més de l’Àustria pròpia, la Cisleithània comprenia els territoris de Bohèmia, Moràvia, Silèsia, Galítzia, la Bukcovina, Ístria i Dalmàcia Aquesta divisió estigué en vigor fins a la definitiva disgregació de l’imperi austrohongarès el 1918
el Cimadal
Cim
Cim culminant (1 497 m) de la serra que separa les aigües del riu de Conques i el Rialb, dins el terme d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Conques
Vista general del poble de Conques (Pallars Jussà)
© CIC-Moià
Vila (635 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), al peu del mont de Conques (697 m alt.), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).
L’església parroquial Sant Miquel, edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques , imatge gòtica procedent de Covet L’església conserva també la imatge de la Mare de Déu de les Esplugues, una talla romànica de fusta policromada d’uns 60 cm d’alçada datada a principis de segle XII Custodiada pels veïns des del 1978 i restaurada el 1999, fou retornada el 2016 a l'església després d’adequar un espai en una capella lateral El castell de Conques , arruïnat, és esmentat ja el 1055 Fou dels comtes de Barcelona s XI i dels d’Urgell passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau…