Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Esteve depèn de la d’Orrit

Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària Al seu costat hi ha l’antiga església romànica de Sant Feliu, que fou la capella del castell D’una sola…

L’edifici La seva situació era militarment estratègica, ja que des d’aquí es domina mitja comarca Tota l’obra del castell de Mur té l’aparell característic del primer romànic del segle XI, bé que alguns elements semblen indicar l’aprofitament de construccions anteriors El recinte, assentat sobre la roca viva, té una planta en forma de triangle rectangle amb els angles arrodonits i el costat més llarg, el de ponent, lleugerament corbat Hom ha dit que el castell de Mur s’assemblava a una nau els murs que tanquen el recinte en angle arrodonit per la banda de tramuntana s’eleven…

L’església parroquial Mare de Déu dels Àngels fou bastida a mitjan segle XVI Formà municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles de Basturs, Montesquiu, la caseria o raval de les Eres de Sant Joan  i els antics pobles de Galliner i el Puig de l’Anell Prop del nucli d’Orcau hi ha el jaciment paleontològic d’Orcau 2 , on es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures Les icnites presenten dues morfologies les que corresponen a la forma del peu, que són grans poden superar els 60 cm de longitud i ovalades, i les de la mà…

Situació i presentació L’actual municipi de Castell de Mur, de 62,42 km 2 , es formà el 1972 amb la unió de Guàrdia de Noguera i de Mur El terme es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila de Tremp Termeneja al N amb les terres de Fígols de la Conca, Claret, Palau de Noguera i Puigcercós, que formen part del municipi de Tremp, i amb el de Talarn A l’E limita, per la Noguera Pallaresa i el pantà dels Terradets, amb Gavet de la Conca i Llimiana Al S, el congost dels Terradets i els contraforts orientals del Montsec d’Ares formen el límit natural amb el terme d’Àger…

Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals