Resultats de la cerca

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, davant el Montsec Dins la seva demarcació i a poca distància hi ha el poble de Sant Martí de Barcedana La seva església parroquial és dedicada a sant Miquel La senyoria era del priorat de Meià En el municipi hi ha un poblat medieval fortificat segles XI-XII, prototip d’establiment rural de l’època Hi destaquen un castell de planta triangular i de torre central cilíndrica, un barri de cases d’una sola planta situades en terrasses successives sota el castell, i un temple romànic tardà d’una nau amb absis…

L’església parroquial Santa Maria és d’origen romànic el notable campanar de planta octagonal s’arruïnà vers el 1910 El lloc fou de la senyoria dels comtes de Pallars Fou municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Herba-savina i Pessonada, els llogarets de Segan i Vilanoveta i la quadra de Llania

Era centrat per l’església parroquial de Santa Maria 881 m alt, església de l’antiga i important pabordia i collegiata de Mur , prop de l’antic castell de Mur , esmentat ja el 1044, de planta triangular Fou centre de la baronia de Mur El municipi comprenia, a més, els pobles i llocs, alguns ja despoblats, del Meüll , Santa Llúcia de Mur , Collmorter , Vilamolat de Mur , Alberola , Vilaplana , el Mas de l'Hereu , Puigmaçana i les Esplugues

S'hi accedeix per un brancal de la CC-1412b, prop de Benavent de la Conca, que arriba fins a Isona, on mor Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria L’edifici és romànic del segle XII, de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrere la rosassa de la façana i una notable portada esculpida el Crist, al timpà àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original als flancs, lleons devorant personatges Façana de l’església de…

Enlairat sobre un turó 717 m, prop del nucli, és esmentat ja el 1012 Hom ha identificat aquesta torre amb l’antiga Guardia Galindonis i amb la guàrdia que nominà Ermodolfo Té una estructura semblant a la del veí castell de Mur Consta d’un recinte amb els angles arrodonits, en un extrem del qual s’alça una torre de planta triangular i uns 8 m d’alçada, que es caracteritza pel fet que té l’angle exterior arrodonit D’aquesta torre surt una paret d’uns 3 m d’alçada, amb uns 24 m de llargària Al seu costat hi ha l’antiga església romànica de Sant Feliu, que fou la capella del castell D’una sola…

L’edifici La seva situació era militarment estratègica, ja que des d’aquí es domina mitja comarca Tota l’obra del castell de Mur té l’aparell característic del primer romànic del segle XI, bé que alguns elements semblen indicar l’aprofitament de construccions anteriors El recinte, assentat sobre la roca viva, té una planta en forma de triangle rectangle amb els angles arrodonits i el costat més llarg, el de ponent, lleugerament corbat Hom ha dit que el castell de Mur s’assemblava a una nau els murs que tanquen el recinte en angle arrodonit per la banda de tramuntana s’eleven formant una…

Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…

Situació i presentació L’actual municipi de Castell de Mur, de 62,42 km 2 , es formà el 1972 amb la unió de Guàrdia de Noguera i de Mur El terme es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la vila de Tremp Termeneja al N amb les terres de Fígols de la Conca, Claret, Palau de Noguera i Puigcercós, que formen part del municipi de Tremp, i amb el de Talarn A l’E limita, per la Noguera Pallaresa i el pantà dels Terradets, amb Gavet de la Conca i Llimiana Al S, el congost dels Terradets i els contraforts orientals del Montsec d’Ares formen el límit natural amb el terme d’Àger…

Situació i presentació El terme de Gavet de la Conca, de 90,88 km 2 es formà el 1970 per la unió dels fins aleshores municipis de Sant Serni 15,6 km 2 , Aransís 25,4 km 2 i Sant Salvador de Toló 49,8 km 2 El terme es troba al sector meridional de la comarca Limita al N amb l’enclavament de Tremp format per les terres de Vilamitjana i Suterranya, al NE amb el municipi d’Isona i l’enclavament dels Obacs Llimiana al S amb Artesa de Segre i Vilanova de Meià, ambdós de la Noguera, i amb l’enclavament de Montadó Isona, i a l’W amb els termes de Llimiana i de Guàrdia de Noguera El terme comprèn el…

Situació i presentació El municipi de Talarn, de 27,95 km 2 , s’estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s’originà en un territori inicialment integrat a Talarn El 1956 li fou segregat el sector de les Adoberies 1,7 km 2 , que s’incorporà al municipi de Tremp Termeneja al N i a l’W amb les terres de Gurp de la Conca Tremp i amb el municipi de Salàs de Pallars, a l’E amb les terres d’Orcau Isona i Vilamitjana Tremp, per la Noguera o el pantà de Sant Antoni, dit també de Talarn o de Tremp Vers al S, una estreta llenca s’…