Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Miquel, edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques , imatge gòtica procedent de Covet L’església conserva també la imatge de la Mare de Déu de les Esplugues, una talla romànica de fusta policromada d’uns 60 cm d’alçada datada a principis de segle XII Custodiada pels veïns des del 1978 i restaurada el 1999, fou retornada el 2016 a l'església després d’adequar un espai en una capella lateral El castell de Conques , arruïnat, és esmentat ja el 1055 Fou dels comtes de Barcelona s XI i dels d’Urgell passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau…

Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW

L’església parroquial Sant Vicenç és romànica Un quilòmetre avall hi ha la central hidroelèctrica de Cabdella , la més antiga del Pallars i de Catalyunya 1914, que aprofita l’aigua de l’estany Gento, derivada per un canal de 4848 m de longitud fins al salt de Cabdella 836 m alt té una potència installada de 26000 kW i una producció anual de 61000000 kWh Un funicular comunica la central amb la cambra de càrrega, des d’on una via fèrria segueix el canal fins a l’estany Gento Al voltant de la central hi ha un barri, creat per l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya 132 h 1981 1280 m alt,…

Situat al vessant septentrional del coll d’Orcau, domina el pantà de Talarn De la seva església parroquial Sant Urbà, també anomenada Sant Serni o Sadurní, abandonada, depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d’Aramunt Al segle XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l’Anell

Es formà com a resultat de l’abandonament del nucli antic d’ Aramunt Vell , situat a uns 500 m a ponent, en un procés que s’inicià els anys quaranta del segle XX i que finalitzà, deixant totalment deshabitat el nucli antic, envers els anys seixanta Els habitants d’Aramunt Vell es traslladaren a la zona més planera, on tenien les eres, d'on pren el nom de les Eres, amb què també s'ha conegut

El port de Llevata 2 450 m alt el separa del massís de Moró, la collada de Sas 1 480 m alt, del tossal de Sant Quirç, i el port d’Erta 2 460 m alt l’uneix al massís format pels pics d’Erta el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro i pel Corronco de Durro Al vessant occidental es forma el barranc de Cervi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet

Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan s XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l’església de Santa Maria del Puig

Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al S, i de Sopeira, al N, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses L’economia és mig agrícola i mig ramadera Encara que geogràficament és més afí a la Baixa Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça

Situació i presentació El municipi d’Abella de la Conca, de 78,27 km 2 es troba al sector oriental de la Conca de Tremp, al límit amb la comarca de l’Alt Urgell El terme limita al NW-N amb el Pont de Claverol, al N-NE amb Cabó, a l’E amb Coll de Nargó, ambdós de l’Alt Urgell, i al S-SW amb Isona El territori és força accidentat, a excepció del sector de la ribera del riu d’Abella La serra de Boumort s’aixeca en la part més septentrional i la serra de Carreu, amb el seu contrafort, la serra de Carrànima, en la part central i oriental La serra de Carreu forma part del massís del Boumort, amb el…