Resultats de la cerca
Es mostren 1854 resultats
Puigmaçana
Caseria
Caseria del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat al N del terme.
Formà part de l’antic municipi de Mur
el Puig de Segur
Antic poble
Antic poble i església (Sant Miquel del Pui o del Puig) del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), a l’esquerra del Flamisell, aigua avall del congost d’Erinyà.
Puigcerver
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església Sant Salvador correspon a la parròquia de Senterada Pertanyia al marquesat de Pallars
Puigcercós
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a la dreta de la Noguera Pallaresa, que constitueix un enclavament entre els termes de Castell de Mur i Talarn, fins l’any 1972 del de Palau de Noguera.
La seva església parroquial de Sant Martí el campanar de la qual és una antiga torre de defensa depenia de la pabordia de Mur
Pui de l’Anell
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), dins l’antic terme d’Orcau, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
Al s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner
Prullans
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Tremp (Pallars Jussà), fins l’any 1970 del de Fígols de la Conca, al Castissent.
el Prat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Prat) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Figuerola d’Orcau, prop de la vila.
És esmentat ja al s XVII
Prasquiró
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), al SW del poble de Sant Salvador de Toló.
Santa Llúcia de Paüls
Església
Església romànica del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, dins l’antic terme de Paüls de Flamisell, entre aquest poble i el Flamisell.
Santa Llúcia de Mur
Priorat
Antic priorat del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), situat a l’W de la vila, al despoblat homònim.
El priorat de Santa Llúcia de Mur , dependent de la collegiata de Mur, consta des del 1162 i era regit pel canonge cambrer de la collegiata, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia En la seva església es reuniren al s XIV algunes assemblees sinodals de les esglésies de la pabordia o terreny exempt de Mur