Resultats de la cerca
Es mostren 5398 resultats
el Burgal
Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
coma de Burg
La vila de Tírvia encimbellada en un petit pujol al punt de la confluència de les tres valls: la coma de Burg, la Vall Ferrera i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Vall del Pallars Sobirà, una de les tres (amb les de Cardós i Ferrera) que formen les valls de Tírvia.
És al sud de la vall Ferrera, de la qual és separada per la serra de Màniga 2 515 m alt, i al nord de la Ribalera, vall de la qual és separada per la serra del ras de la Fontnegra 2 386 m alt, i el coll de Màniga Al vessant meridional hi ha extensos boscs mata de Mallolís, boscs de Farrera, Burg i Montesclado És drenada pel barranc de Burg , afluent de la ribera de Tírvia per l’esquerra a la qual desemboca aigua avall de la vila, i pel seu afluent per l’esquerra, el barranc de Mallolís És inclosa al municipi de Farrera de Pallars, i comprèn, a més, els pobles i els llogarets de Burg, Alendo,…
Burg
Burg
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al centre de la coma de Burg
, a la dreta del barranc de Burg.
En direcció al coll de Màniga, a 1 550 m d’altitud, hi ha les bordes de Burg
el Bruc
Despoblat
Despoblat de l’antic vescomtat de Vilamur, situat vora Soriguera (Pallars Sobirà), habitat encara al segle XIV.
coma de Broate
Coma de la vall de Cardós (terme de Lladorre, Pallars Sobirà), entre el pic de Broate
(2 705 m) i el pic de Sotllo.
És drenada pel riu de Broate , un dels que formen la Noguera de Cardós A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate de Montestaure, per als occitans, per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l’Artiga
Bretui
Bretui, Baix Pallars (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), al pla d e Corts.
Depengué fins el 1969 del municipi de Montcortès de Pallars L’església és dedicada a sant Esteve
Bressui
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església de Sant Miquel depèn de la parròquia d’Enviny
Bresca
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situat en un coster a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, prop la seva confluència amb el riu Major.
L’església de Sant Miquel depèn de la parròquia de Gerri
Breda
Carrer de Breda
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat del Brabant Septentrional, Països Baixos, a la confluència del Mark i l’Aa.
Voltada per canals, és un mercat hortícola i un nucli manufacturer catifes, mobles, teixits Hi ha entroncament ferroviari i de carreteres Fou un feu de la casa de Brabant des del s XII fins al 1404, que passà a la casa de Nassau Conquerida pels espanyols el 1581, fou reconquerida poc temps després 1590 pels holandesos, que s’hi mantingueren fins el 1625, any que les forces espanyoles comandades per Ambrogio Spinola obtingueren la capitulació de la ciutat, esdeveniment recollit per Velázquez en la seva famosa tela La rendició de Breda El 1637 fou presa per Frederic Enric d’Orange, possessió…
Brabant Septentrional
Vista de Breda, al Brabant Septentrional
© NBTC
Divisió administrativa
Província dels Països Baixos.
La capital és ‘s-Hertogenbosch