Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
Santa Magdalena de Ribalera
Santuari
Medicina
Santuari i antic hospital del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), al límit amb els de les Valls de Valira i Montferrer de Segre (Alt Urgell), a la Ribalera, a la dreta del Romadriu.
És situat al centre del bosc de Santa Magdalena , que té més de 20 km de llarg, és poblat de pins, avets i bedolls i té una superfície de 8 000 ha
Mallolís
Poble
Poble del terme de Farrera (Pallars Sobirà), situat a l’esquerra de la riera de Mallolís, que amb la de Farrera aflueix al barranc de Burg, a l’W del cap del municipi.
L’església parroquial és dedicada a sant Martí
Solduga
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén, que al segle XIX formava part, amb l'Espluga de Cuberes, del municipi d’Espluga i Solduga
.
Esdús
Sector o indret
Antic lloc del comtat d’Urgell, a l’esquerra del Segre, aigua avall del forat de la Seu; amb la seva església de Sant Miquel fou donat el 890 pel comte Guifré al monestir de Ripoll.
el Pilar d’Almenara
Història
Nom amb el qual és coneguda la torre d’Almenara Alta, gran fortificació, rodona, dins el municipi d’Agramunt (Urgell), la qual, situada al cim de la serra d’Almenara, domina tot el pla d’Urgell.
Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic
Tornafort
![](/sites/default/files/media/FOTO/A085973.jpg)
Vista aèria de les restes del castell de Tornafort
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), al vessant N de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puigforniu i Soriguera.
La seva església parroquial Santa Coloma depèn de la de Malmercat Formà part del vescomtat de Vilamur
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
tuc de la Llança
Cim
Cim culminant (2 658 m alt.) del massís de Vaqueira, entre els termes de Sorpe i de Gil, al Pallars Sobirà, prop del límit amb la Vall d’Aran, que domina pel N la cometa dels Erculls i el port de la Bonaigua.
Escalarre
Poble
Poble (993 m alt.) del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a l’esquerra del riu d’Unarre, on el riu forma el pantà de la Torrassa i prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa.
La seva església parroquial Sant Martí és romànica en depenia el monestir d’Àneu Formà part de l’antic terme d’Unarre fins el 1971
la Noguera de Cardós
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099889.jpg)
La Noguera de Cardós, al seu pas per Tírvia
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la…