Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
Baiasca
L’absis de l’església de Sant Serni de Baiasca, disposat exteriorment en dos pisos amb les seves arcuacions i lesenes, és un cas totalment singular en el romànic català
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà) (1.313 m d’altitud).
L’església parroquial és dedicada a Sant Sadurní Es troba a la vall de Baiasca, drenada pel riu de Baiasca, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta és una vall d’origen glacial, encaixada i suspesa i coberta de bosc
Arides
Despoblat
Despoblat del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), del qual es conserven les runes de l’església de Sant Andreu.
Damunt aquest indret, entre el Montcalbo i la serra d’Aurati, a la serralada que separa les valls de Cardós i d’Àneu, hi ha el pla d’Arides , el punt culminant del qual es troba a 1 958 m d’altitud
la Móra
Veïnat
Veïnat del municipi de Viladasens (Gironès), al N del poble. El poblament és disseminat.
L’església de Sant Martí depèn de Viladasens
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
barranc d’Altron
Barranc
Nom amb què és també conegut el barranc de Pamano al seu pas per Altron.
riu Escrita
Riu
Afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, de direcció W-E, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany actual pantà de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera Desemboca al seu collector prop de l’antic castell de Llort La seva vall, anomenada d'Espot, és suspesa sobre la Noguera Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot
Sant Lliser
Església
Antiga església del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a l’W del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839 Després fou santuari dedicat a sant Francesc
l’Argenteria
Estret de Collegats
© Fototeca.cat
Roca de la paret oriental de l’estret de Collegats, al terme de Baix Pallars (Pallars Sobirà), l’erosió de la qual, provocada per la fluència d’aigua, és especialment espectacular a l’hivern quan es glaça.
Vilademany
Castell
Antic castell i demarcació feudal del municipi d’Aiguaviva (Gironès), que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar (Selva), per on s’estenia també el seu terme.
L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del s XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany , una capella i santuari marià situat uns 10 minuts al SW del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca/> S'hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del s XV, molt popular a la contrada/> Eren senyors del castell i antic terme feudal els…
serra de Mainera
Serra
Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà) i el Flamisell (Pallars Jussà), prop de l’Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (W) i la pala de l’Eixe (NE).
Culmina al pic de Mainera 2 906 m alt i el Montanyó 2 781 m La carena principal SW-NE és la terminació sud-oriental d’un batòlit granític que arriba fins a l’Éssera Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d’estanys al SW, els Gento i de Cabdella al NW, els estanys Negres i l' estany de Mainera , drenats pel riu de Peguera els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera