Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Sant Pere de Galligants
Capçalera i campanar de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada en un raval septentrional de la ciutat de Girona (raval de Sant Pere), a la dreta de la riera de Galligants.
Primerament era extramurs de la ciutat, però el nou cinyell de muralles, construït en temps de Pere IV, a partir de l’any 1362, la inclogué en la ciutat, passant la muralla per la ratlla dels seus absis la porta de Sant Pere era al peu del campanar S'ignora el moment de la fundació fou, però, a la fi del s X El 992 el comte Ramon Borrell vengué a l’abat el domini i la jurisdicció del raval de Sant Pere, que el rei Pere III recuperà el 1339 mitjançant la permuta amb els drets reials a la vila i castell de Palafrugell El 1117 el comte Ramon Berenguer III l’uní al monestir ultrapirinenc de la…
monestir de Gerri
![](/sites/default/files/media/FOTO/XEVIVARELA_6777056059_dca50896f3_b.jpg)
El monestir de Gerri
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Gerri
) situada davant Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’altra banda de la Noguera Pallaresa.
Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…
Sant Feliu de Girona
Sant Feliu de Girona
© Fototeca.cat
Canònica
Antiga canònica aquisgranesa, més tard col·legiata i ara parròquia de la ciutat de Girona, situada al peu de la catedral, extramurs, prop de l’antic portal de Sobreportes, al costat de l’antiga via romana, on fou enterrat el diaca Feliu, màrtir.
Sobre l’indret de la tomba s’erigí molt antigament un martyrium o santuari dedicat al sant, al qual el rei Recared vers el 590 regalà una corona d’or votiva, que fou robada per Pau 638 i restituïda pel rei Vamba Un conjunt de sis sarcòfags pagans i paleocristians s II-IV, trobats en fer la nova església i ara encastats en els seus murs interns, indiquen l’existència al lloc d’una antiga necròpoli Després de la recuperació cristiana de Girona 795 es restaurà aquesta església i aviat s’hi establí una comunitat de preveres amb una vida canònica parallela i subjectada a la de la catedral La…
comtat de Besalú
![](/sites/default/files/media/FOTO/Besalú_comtesde.jpg)
Comtes de Besalú
Geografia històrica
Territori entorn de Besalú, regit per un comte i centrat en l’antic pagus de Besalú; comprenia, originàriament, la Garrotxa i alguns territoris veïns, des de Mogrony i Setcases (Ripollès) fins a Agullana i Figueres, a l’Alt Empordà, i Banyoles, al Gironès.
El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la…
monestir de Sant Daniel
Claustre del monestir de Sant Daniel
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina de monges, situada a la vall de Sant Daniel, al poble de Sant Daniel, dins el municipi de Girona (Gironès).
L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…
Canet d’Adri
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099678.jpg)
Canet d’Adri
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona muntanyosa dominada per la serra de Rocacorba que separa el pla de Girona de la vall de Llémena, on hi ha el nucli més important del vulcanisme al Gironès.
Situació i presentació El terme afronta al N, per la serra de Portelles i Puigsesarques 878 m, amb Sant Miquel de Campmajor i, per la serra de Pujarnol, amb el municipi de Porqueres a llevant limita amb Camós i, pel puig de Sant Dalmau 367 m i el torrent de Riudelleques, amb Palol de Revardit, municipis tots aquests de la comarca veïna del Pla de l’Estany A migdia limita amb Sant Gregori i a ponent, pel serrat de Boratuna on hi ha la cova de Boratuna, pel collet de l’Escaleta, i per la riera de Rocacorba, amb Sant Martí de Llémena Comprèn el massís muntanyós de Rocacorba 992 m i els seus…
Baix Pallars
![](/sites/default/files/media/FOTO/A033249.jpg)
Vista aèria de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que forma una cubeta (la ribera de Gerri) a la vall de la Noguera Pallaresa, limitada al S per l’estret de Collegats.
Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…
Sort
Vista aèria de Sort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Pallars Sobirà.
Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…