Resultats de la cerca

És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163

Un document del 945, quan la comarca no era repoblada, en donà la possessió al monestir de Santa Cecília de Montserrat Això i les troballes fetes a l’indret revelen que devia ésser un monestir o lloc de culte potser anterior als àrabs Durant el segle XIII consta encara com a priorat de Santa Cecília de Montserrat, sense que se’n sàpiguen gaires coses en concret El 1346 la capella fou reedificada pel rector de Vallfogona El poble hi anava en processó l’1 de maig, i tingué culte fins el 1723 Ara en resten unes poques ruïnes

És un edifici del segle XV, amb un atri posterior

Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per Sant Pere de les Roques

L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati A la sala del Consell es conserven pintures murals del segle XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau

El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que, amb les Coves…

Culmina a 939 m alt, a l’indret on s’alça l’ermita de Sant Joan Nepomucè

Fou fundada o reedificada per Elionor d’Urgell , germana del darrer comte d’Urgell Prop de l’ermita hi ha la cova de Nialó, on hi visqué com a eremita al segle XV l’esmentada Elionor