Resultats de la cerca

És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163

La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21

El terreny és pla i aprofitat en una gran part per a l’agricultura 1 900 ha de secà unes 1700 de les quals són dedicades a oliveres i 85 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació titular és de 15 ha, i totes les terres són treballades en règim d’explotació directa El 62% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 20% a la indústria, amb desplaçament fora del poble la major part El poble 479 h agl 2006, sant-rafelins 240 m alt és situat a l’extrem nord del terme, a la vora dreta del riu de la Sénia a l’esquerra del riu, dins el terme d’Ulldecona Montsià, s’ha desenvolupat…

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre

Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut

El terme és relativament pla al sector central, el pla de Sant Mateu , continuació vers el N de la foia de les Coves, drenat pel barranc de Sant Mateu , afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves, i només destaca la roca dels Ermitans, cap al NW, i el coll de la Mare de Déu dels Àngels, al SE, al N de les Talaies d’Alcalà El 36% de les 6506 ha de superfície no és conreable, i la resta és dedicada a oliveres 2080 ha, vinya, ametllers i cereals, més 140 ha de regadiu, on hom conrea llegums i fruiters La ramaderia era la font de recursos tradicionalment predominant la vila era el cap de la…

En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir