Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
les Agudes
Serra
Serra que separa la vall d’Espot de la de Cabanes, a la Vall d’Àneu (Pallars Sobirà).
El seu punt culminant, el pic de les Agudes 2762 m, domina l’estany de Sant Maurici
Àrreu
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àneu, a 1 250 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l' estany inferior d’Àrreu…
València d’Àneu
Poble
Poble i cap del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en un replà a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa (1 085 m alt.).
L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia fugit enllà dels Pirineus,…
serra del Tufello
Serra
Contrafort (2 051 m alt.) meridional de la serra de Costuix que domina, pel N, el poble d’Alins (Pallars Sobirà).
el Caroig
Massís de la serralada Ibèrica, a la meitat meridional del País Valencià, limitat al S per la vall de Montesa, a l’E per la canal de Navarrés i una línia que vers el N es prolonga fins a Millars, al N pel Xúquer i a l’W per la vall de Cofrents.
L’alçada mitjana és de 800-900 m a l’W davalla vers l’E fins a 400-500 m Culmina a la mola del Caroig 1 128 m, entre els termes de Bicorb Canal de Navarrés, a llevant, i de Teresa de Cofrents i Aiora Vall de Cofrents, a ponent, que domina una extensa zona de planells, retallada, limitada per valls on hi ha els conreus cereals, oliveres, vinya, horta i arbres fruiters i el poblament El rocam és format per calcàries cretàcies plegat alhora que els Pirineus, foren fragmentats en horste de capes horitzontals, que en motivaren el relleu tabular característic mola de Cortes, al N mola de Bicorb, al…
mola de Cortes
Gran plataforma estructural, de 800-900 m alt., que ocupa la meitat meridional del terme de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents).
Domina al nord el congost del Xúquer i la petita vall de Cortes, on s’assenta el poble a l’oest i al sud és limitada per una llarga cinglera que culmina a la mola d’El Pisar 1 015 m alt a l’est, davalla lentament vers les muntanyes de Millars, més retallades per l’erosió dels barrancs Forma el sector septentrional del massís cretaci del Caroig A l’esquerra del Xúquer aquest relleu és continuat per les moles de l’Albeitar i del Moro, fins a la serra de Martés, al límit amb la Foia de Bunyol La mola de Cortes pertany a l’estat, el qual hi protegeix el desenvolupament de la cabra salvatge, que…
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben…
Surp
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099906.jpg)
Església de Sant Iscle i Santa Victòria, a Surp
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.040 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera
serra de Costuix
Serra
Serra del Pallars Sobirà que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Costuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Àreu.
pic d’Escorbes
Cim
Cim (2 763 m) de la línia de crestes que separa les valls de Tor i Ferrera (Pallars Sobirà), que domina, pel N, els estanys d’Escorbes (2 360 m).