Resultats de la cerca

El bosc ocupa unes 2000 hectàrees d’alt valor paisatgístic i natural L’any 2022, s’excavà i rehabilità un forn de reducció del mineral de ferro de l’època romana segles III-VI En aquest jaciment, sembla que hi ha dos forns més i les restes d’alguns habitatges, encara per estudiar

Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…

Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…

L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia fugit enllà…

Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…

Situació i presentació El municipi de Sort, de 105,05 km 2 , comprèn el terme tradicional de Sort 13,9 km 2 , les terres municipals de Llessui 53 km 2 i Enviny 31,7 km 2 , annexades el 1970, i les d’Altron 6,5 km 2 , el 1976 El terme s’estén per la ribera de Sort, la vall del barranc de Montardit i pràcticament tota la Vall d’Àssua Limita al N amb el terme d’Espot, a l’E amb Rialb, al S i al SW amb Soriguera, i a l’W per la collada de les Forques, amb Baix Pallars i la Torre de Cabdella El terme comprèn, a més de la vila de Sort, cap del municipi i capital tradicional del Pallars Sobirà, els…

Situació i presentació El terme municipal de Llavorsí, de 68,51 km 2 , és situat al sector central de la comarca, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, entre la ribera de Sort i la Vall d’Àneu i a la sortida de les valls de Tírvia Limita al N amb la Guingueta d’Àneu, al NE amb Vall de Cardós, a l’E amb Tírvia, Farrera i Montferrer i Castellbò aquest darrer de l’Alt Urgell, al S amb Soriguera i a l’W amb Rialb El territori és muntanyós Les elevacions que emmarquen la vall de Baiasca al NW sobrepassen escassament els 2000 m, amb 2044 m al Cap Major, cim del qual parteix una carena en…

Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…