Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní Pertanyia al vescomtat de Vilamur A mitjan s XIX era municipi independent

L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac Pertangué als ducs d’Híxar Formava municipi independent a mitjan s XIX

L’església parroquial de Sant Llorenç és romànica, i conserva pintures murals a l’absis Formava municipi independent fins a mitjan s XIX

Formava un municipi independent fins el 1971, que li foren annexats els antics termes d’Unarre i Escaló La nova capital del municipi fou establerta a la Guingueta d’Àneu L’antic municipi comprenia, a més, la caseria de Dorve, el poble de Berrós Jussà i l’antic de Berrós Sobirà, avui despoblat

L’església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui El lloc havia format part del marquesat de Pallars Formà municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d'Ancs

La seva església parroquial és dedicada a Sant Marçal Fou municipi independent fins el 1972, que fou annexat a Soriguera dins l’antic terme hi havia els pobles de Mencui, Escós i Arcalís, el llogaret de Baro, la caseria i antic castell de Mola de Baro, el santuari d’ Arboló i el despoblat de Tolzó

L’església parroquial és dedicada a santPere al Museu d’Art de Catalunya es conserven les restes de les interessants pintures murals que la decoraven Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb els de Son i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d'Alt Àneu Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç

L’església parroquial de la Immaculada segle XVIII és en una illa entre dos braços del riu El 2014 fou declarada bé cultural d’interès nacional Aigua avall del riu hi ha l’església de l’antic monestir de Sant Joan de Gil , romànica Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Alòs d’Àneu i d’Àrreu Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

És situat en un replà dels vessants orientals del Teso de Son, dominant la confluència de la vall de la Noguera amb la de Bonaigua L’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor conserva el campanar romànic, quadrat, de cinc pisos El lloc, esmentat el 839, formà part de la vall d'Àneu Fou municipi independent fins el 1970, que, juntament amb el de Sorpe i de Gil, fou unit al de València d’Àneu, amb el nom oficial d' Alt Àneu