Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Aidí
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), al vessant meridional de la serra d’Aurati, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa.
A l’altra banda del riu, al peu de la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, es troba l’antic hostal d’Aidí
riu Malo
Riu
Afluent de capçalera de la Garona, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme d’Alt Àneu, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta
Ainet de Cardós
Vista d’Ainet de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, a la dreta del riu de Lladorre (930 m alt.).
El pui del Tabaca, al peu del qual s’agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es troba el cap del municipi L’església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós
Ainet de Besan
Ainet de Besan
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), a la dreta de la Noguera de Vallferrera.
D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 en la consagració de la catedral d’Urgell Fins el 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d' Ainet de Vallferrera
la Noguera de Vallferrera
La Noguera de Vallferrera, en el congost que forma l’entrada de la vall homònima (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Cardós, la conca del qual constitueix la vall Ferrera
.
Neix al circ glacial de Baiau, al peu del pic de Baiau 2 879 m alt, rep les aigües dels circs d’Estats i de Sotllo, envolta pel N la mola del Monteixo, prop d’Alins rep el riu de Tor i, després de 29 km de curs, arriba a la confluència Tot el seu sistema és a la zona axial dels Pirineus, i talla els materials paleozoics per mitjà d’una vall glacial quaternària que acaba a Llavorsí, ara retocada per l’erosió fluvial Té una conca de 188 km 2 i un cabal de 7,5 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble que el cabal modular, un mínim de retenció nival pel gener i una…
Surri
Vista del nucli de Surri, Vall de Cardós
© Xavier Varela
Poble
Poble (1.007 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), al peu de la serra d’Aurati, a mig km de la vila de Ribera.
De la seva església parroquial Santa Coloma depèn l’església de Sant Joan, arruïnada
Montenartró
Vista aèria de Montenartró (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), a la Ribalera, a l’esquerra del Romadriu o riu de Santa Magdalena, al peu del bosc de Sant Joan de l’Erm.
De la seva església parroquial Sant Esteve depèn l’església de Romadriu
Cerbi
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig, dins l’antic terme d’Unarre.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle del estanys de Cerbi , format pels de la Gola i el de Calberante i, al capdamunt, l’estany Curiós L’església parroquial és dedicada a sant Serni el lloc és esmentat el 839
coma de Baborte
Coma de la vall Ferrera dins el terme municipal d’Alins (Pallars Sobirà), al peu del pic de Baborte (2 938 m), on es troba l’estany de Baborte (9 ha, 2 340 m) i d’altres de més petits.
Alins
La vila d’Alins, al centre de la vall Ferrera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, a la zona axial pirinenca, que comprèn, des del 1927, la totalitat de la vall Ferrera i del seu annex, la vall de Tor.
Situació i presentació El municipi d’Alins, de 183,19 km 2 , es troba al sector NE de la comarca L’actual municipi és formà el 1927, que s’uniren al terme d’Alins els d’Ainet de Besan, Àreu, Norís i Tor El terme limita al NE amb França i a l’E amb Andorra, al SE termeneja amb el municipi d’Anserall Alt Urgell, al S amb Farrera, al SW amb Tírvia i a l’W amb les terres de llevant dels municipis de Vall de Cardós, Esterri de Cardós i Lladorre L’eix natural del municipi és la Noguera de Vallferrera El terme comprèn tota la vall d’aquest riu, força muntanyosa Separen la vall Ferrera de la vall de…