Resultats de la cerca

El terme és completament pla, i és separat dels termes d’Alboraia i de Tavernes Blanques pel barranc de Carraixet, el qual baixa normalment sec llevat de les èpoques de pluges les inundacions han estat perilloses la del 1957 arrasà el terme Tot el terme és de regadiu 270 ha, regat en part per aigües procedents de la séquia de Montcada, però la major part amb les de la séquia de Rascanya, que el travessa d’oest a est L’aprofitament de la terra és màxim normalment hi ha tres collites anuals, principalment d’hortalisses melons, cebes, carxofes, cacauet i patata primerenca El conreu típic és la…

Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges

Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava El 1285 és testimoniat un sotsveguer , però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments 1289-1384 la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la…

Actualment és unit al seu agregat de Mirambell en un sol nucli 2 701 h 1981, borrempostins 27 m alt Era una antiga alqueria islàmica El 1574 fou erigit en parròquia, de la qual depenen Mirambell i les Cases de Bàrcena

Hom conrea intensivament hortalisses melons, patates, enciams, etc i alguns camps de tarongers en petites parcelles La terra, molt repartida, és en la seva major part conreada directament pels seus propietaris en un 75% i per arrendataris en un 20% Hi té importància la ramaderia estabulada amb vista a l’abastament de València bestiar boví i porcí A part la indústria tèxtil tradicional, testimoniada ja al s XVIII, el 1862 fou fundada la fàbrica de mosaics Nolla, que adquirí un gran prestigi Actualment la indústria és força diversificada metallúrgia, mobles, materials per a la construcció, cuir…

El territori és destinat quasi totalment a l’agricultura de regadiu gràcies a la séquia de Montcada un reduït sector de marjal que hi havia vora la costa, abans dedicat a l’arròs, ara és convertit en una part del polígon industrial Mediterrani amb la marjal d’Albuixec, a tocar de l’autopista de Barcelona A més dels conreus hortícoles tradicionals de l’Horta, els anys seixanta hom plantà algunes partides de tarongerar 60 ha A més del polígon, hi ha magatzems fruiters des de fa temps, i, darrerament, s’hi han establert petites indústries plàstics, paviments És dels pocs municipis de l’Horta que…

En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de Pere de…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’…